Un diari valencià i en valencià

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les eleccions generals del 20 de novembre han tancat el cercle de l’eclosió del valencianisme polític d’arrel fusteriana. A través de la plataforma Compromís, el nacionalisme de progrés s’ha normalitzat a totes les institucions on s’ha presentat, fins i tot a l’Ajuntament del Cap i Casal. En paral·lel, el blaverisme polític (és a dir l’anticatalanisme acientífic i violent) s’ha desinflat com el globus que sempre va ser. És a dir, que ens trobem en un moment en el qual es donen les dues condicions bàsiques per fer una passa endavant: el valencianisme està normalitzat i el blaverisme està liquidat.

I quina passa endavant es pot fer? N’hi ha una que fa temps que em balla pel cap i sobre la qual ja he escrit alguna cosa. Al País Valencià li manca un diari, que sigui fet en valencià, pensat en valencià i amb seu valenciana. No hauria de ser un diari dels uns o dels altres; hauria de ser un diari del País Valencià, senzillament. Com que la prioritat de qualsevol diari és la defensa dels interessos dels seus lectors (i no pas els d’altri), el diari estaria al capdavant de la defensa de la llengua, la cultura, les institucions valencianes, els emprenedors, els llauradors, els botiguers, els exportadors, el territori, les infraestructures, l’escola, les costes, les editorials i els sindicats valencians. En aquest sac immens d’eixos bàsics, actualment orfe en la llengua del país, hi cap una gran majoria social.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sempre que sorgeix aquest tema, automàticament, salten dues preguntes. Hi ha massa crítica per tenir un gruix de lectors i anunciants que el facin sostenible? Jo crec que sí. No hi ha cap diari com aquest en un país de quasi cinc milions d’habitants. A més, avui en dia els costos de fer un diari no són tan elevats com abans. Hi ha moltes maneres de fer un diari més petit, més àgil, més flexible, amb una distribució més racional (amb un bon ús de les tecnologies) i amb una plantilla més reduïda. Fins i tot no és imprescindible que surti els set dies de la setmana. La segona pregunta és si el País Valencià té empresaris per tirar endavant aquesta aventura. Jo també penso que sí. En qualsevol país del món hi ha empresaris amb ganes de fer alguna cosa per al seu país i guanyar-hi algun euro (que ja admeto que en aquest cas no serien molts, però allò important és que tampoc no se’n perdessin).

A vegades algú fa una tercera pregunta. Hi ha al País Valencià prou periodistes per fer un diari així? Com que la pregunta ofèn, aquí s’acaba
l’article.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019