La detenció fa dos dies de Larus Welding a Islàndia, ex-administrador del banc Glitnir, un dels més importants dels país nòrdic i principal responsable de la fallida que va provocar la crisi econòmica del 2008, ha passat gairebé desapercebuda a la majoria de diaris impresos dels Països Catalans. De fet, dels deu diaris analitzats, sols l’Ara s’ha fet ressò de la notícia, que sí ha estat publicada a mitjans digitals com Vilaweb o Nació Digital i a diaris de Madrid com El País o Público. Welding és el tercer gran banquer islandès detingut i, juntament amb altres antics directius del banc, és acusat de l’apropiació indeguda de 2.000 milions d’euros, tot enfrontant-se a una petició fiscal de deu anys de presó.

La detenció de Welding guanya importància, a més, al venir precedida per l’escàndol generat per l’indult de l’executiu espanyol al directiu del Banco Santander, Alfredo Sáenz Abad. Crida especialment l’atenció l’actitud dels diaris valencians –on no n’hi ha cap que es faci ressò del fet- immersos aquests dies en la intervenció del Banc de València i l’agre debat parlamentari centrat en la desaparició del sistema financer valencià, on PP i PSOE s’han acusat mútuament de ser els responsables de la seva liquidació. Precisament Levante dedica avui mateix un ampli reportatge a les causes que han portat a la fi de l’estructura financera pròpia i on s’apunta a la negligència de la seva gestió, però ni tan sols així, l’autor de l’article relaciona la possibilitat de demanar responsabilitats amb la detenció de Welding, succeïda just 24 hores abans.

Des de la intensificació de la crisi amb el risc de fallida de països com Grècia, Irlanda, Portugal o el mateix Estat espanyol, la cobertura internacional de les seves conseqüències s’ha centrat en les conseqüències socials d’unes polítiques de contenció de dèficit considerades, en general, com “inevitables”. En canvi, alternatives com les succeïdes a Islàndia –on s’han negat a pagar el deute, han redactat una nova constitució molt més democràtica i no han retallat la despesa social- a penes han estat seguides, tal com ja va posar de manifest Mèdia.cat en un article de principis d’any. Des de llavors, reportatges com aquest de 30 minuts a Tv3 són, més aviat, les excepcions a la regla.

En una línia similar, l’economista Vicenç Navarro escrivia fa dos dies al seu bloc la història de la nacionalització per part de l’administració Obama de General Motors i Chrysler, dues de les empreses automobilístiques més importants del món i que van fer fallida al 2008, forçant la intervenció del Govern dels EUA. Des de llavors ambdues empreses, gestionades per un ens públic, han estat capaces de tornar el deute federal necessari per al seu salvament i tornar a obtenir beneficis, i això sense realitzar més acomiadaments que els dels seus antics directius. Ara, els sindicats –claus a l’hora de reestructurar-les- han demanat assessorament a la cooperativa basca Mondragón per aconseguir passar a aquest règim de propietat col·lectiva. Però a pesar de la gran cobertura que tots els mitjans catalans fan del que passa als EUA cap ha publicat mai aquesta notícia.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019