Es diu “Carta de Florència” i és el document aprovat per l’Ordre dels Periodistes italiana –la versió transaplina dels col·legis professionals- per tal de regular la precarietat i explotació dels periodistes sense contracte i freelance. La Carta regula uns preus mínims per als articles i altres materials periodístics i, el que és encara més important, preveu possibles mesures disciplinàries per als directors, editors i caps de redacció de mitjans que demanin feines per sota d’aquestes tarifes. Unes mesures que es fonamenten en que l’afiliació a l’Ordre és obligatòria per tal d’exercir el periodisme.

La Carta planteja també altres qüestions, com les situacions en que caldrà establir un contracte laboral amb els freelance, el reconeixement de drets laborals per a una relació continuada i simplificació dels tràmits per accedir a un pla de pensions.

El president de l’Ordre dels Periodistes, Enzo Iacopino, va aprofitar en l’acte on es va aprovar la carta el passat mes d’octubre per llançar una dura proclama contra la precarietat i afirmar que “aquesta [Carta] ha de servir per millorar la llibertat dels periodistes, que és premissa necessària per a tenir llibertat de premsa”.

La Carta de Florència arriba després d’anys de lluita dels periodistes freelance italians en contra la precarietat i els baixos salaris. Per tot el país s’han creat grups de Facebook que recullen els casos més flagrants d’explotació i en coordinen les accions de protesta. En aquest sentit, la primera frase de la Carta és una dedicatòria a Pierpaolo Faggiano, un periodista de 41 anys de la ciutat de Bari que el passat 22 de juny es va suïcidar fart de les males condicions econòmiques en que havia de treballar.

Per ara, la Federació Nacional de Premsa Italiana (FNSI en les sigles italianes) s’ha adherit a la Carta de Florència, el que s’ha considerat un pas important de cara a que tingui una repercussió real quan entri en vigor, a partir de l’1 de gener de 2012. Està per veure, però, si aquesta vegada també intervindrà l’organisme de defensa de la competència, que al 2007 ja va obligar a l’Ordre dels Periodistes a retirar una relació de tarifes oficials per a les col·laboracions en mitjans. Un fet similar va passar amb les tarifes mínimes orientatives publicades el 2008 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i avui retirades. Una mesura que ni aquí ni a Itàlia s’ha pres contra altres professions, com els advocats, que sí disposen de tarifes oficials.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019