Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodisme està patint la crisi i molts mitjans de comunicació estan reduint de forma notable les plantilles a partir d’Expedients de Regulació d’Ocupació, quan no tanquen. Molts dels periodistes que han estat acomiadats troben ocupació en feines en què, si més no, la seua experiència periodística els hi és útil: gestor de xarxes socials, en un gabinet de comunicació i gestor o creador de continguts en diferents plataformes multimèdia.

La de periodista és la professió que fa de mediadora entre la societat i les notícies i és clau en el règim de l’opinió pública que és la democràcia. Per tant, té una important responsabilitat social. L’ètica i la independència dels mitjans és un dels objectius principals per als que tenim vocació de periodista. La pluralitat, la veracitat i el contrast són elements definidors del periodisme que volem fer. I el rigor i la investigació arrodoneixen la nostra forma d’entendre’l.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara les noves tecnologies estan obrint noves possibilitats laborals en l’àmbit de la comunicació: mitjans online; mitjans alternatius; webs d’entitats socials, institucions o empreses (gestionats pels respectius gabinets de comunicació); periodisme ciutadà o la generació de continguts a les xarxes socials com Twitter o Facebook. Aquestes noves ocupacions en comunicació són periodisme? Estan regides pel Codi Deontològic i els principis abans esmentats? En aquest article em centraré només en el paper dels gabinets de comunicació (la bèstia negra del periodisme) que és a ara la sortida per a molts dels que el mercat laboral ha expulsat dels mitjans. Una mala fama en part merescuda per la gran quantitat de pressions que alguns gabinets han exercit en contra de la lliberta de premsa, la pluralitat i el contrast de la informació, i que genera reticències a considerar-lo periodisme.

Tot i el nom de periodisme de fonts, encara hi ha molts professionals que es resisteixen a veure els qui treballen a gabinets com a periodistes. En canvi, una part creixent de la professió comença a considerar-los i, alhora, creu que als gabinets se’ls hi ha de ser exigir el compliment de l’ètica periodística ja que treballen amb informació d’interès general. Per la seua banda, el Col·legi i el Sindicat de Periodistes ja han donat el pas d’incorporar el periodisme de fonts a les seues organitzacions per a treballar aquest àmbit des d’una perspectiva professional. En el marc de la preocupació ètica en l’exercici professional, el Col·legi va editar en 2009 un “Manual de bones pràctiques de periodistes de fonts”, que va voler adaptar el Codi Deontològic als gabinets.

Es pot estar d’acord o no, el debat, si més no, està obert al si de la professió, tot i que encara no genera consensos suficients. És ben cert, que hi ha noves ocupacions on treballen periodistes que han exercit en mitjans que resulta complex considerar-les periodisme i que no podem incorporar totes les feines vinculades a la “comunicació”, no pot ser un condició suficient. Però amb un excés de purisme correm el risc de considerar periodisme només la punta de l’iceberg del que realment ho és. I si ho fem així podem deixar fora a moltes noves realitats que s’haurien de regir pels principis ètics del periodisme.

Pot ser és utòpic aspirar a que el periodisme de fonts puga aplicar el Codi Deontològic i ha de ser, inevitablement, “la veu del seu amo”. Amb tot, per mi l’error és renunciar, com a plantejament de principis, a que els gabinets fan periodisme i a que l’ètica periodística ha d’impregnar les polítiques de comunicació d’empreses, institucions i entitats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019