Txell Costa és una periodista maresmenca que fa uns dies va decidir penjar a la xarxa una iniciativa innovadora: un mapa participatiu dels mitjans de comunicació catalans en perill. Des de llavors ja ha rebut desenes d’informacions de retallades, acomiadaments i tancaments de tot tipus de mitjans i, sols la primera setmana, més de 1500 visites.

Com se’t va acudir la idea?
D’una forma una mica improvisada. Tenia la sensació que últimament m’arribaven moltes notícies de tancament o reducció de mitjans, però no m’acabava de fer la idea de si això era molt o poc, necessitava veure de forma més gràfica el que significaven totes aquestes aquestes notícies.

Quina rebuda ha tingut la iniciativa en la professió?
Doncs molt bona, la veritat és que no m’esperava tant de ressò, ja he dit que tot va començar més per una curiositat personal. Molta gent m’ha escrit avisant de que tal o qual altre està a punt de tancar o que s’hi preparen acomiadaments massius i això ha fet créixer el mapa molt ràpidament. I si bé al principi hi havia més por, i la gent preferia enviar-me missatges privats pel Twitter o escriure posts anònims al mapa, mica a mica la gent s’ha anat destapant i cada cop més s’empra l’etiqueta #comunicacióretallada per difondre els casos.

Per a la gent que vulgui aportar-hi dades. Com funciona aquest mapa?
És molt senzill. Bàsicament s’hi ubica la seu dels mitjans en perill, que es diferencien per colors: vermell els que tanquen, groc els que retallen i en blau els que falten per contrastar, ja que n’hi ha alguns que he rebut avisos anònims que no he pogut confirmar, ni per ningú que hi treballi –això costa molt, ja que hi ha molta por- ni per cap referència a algun altre mitjà o ni que sigui un bloc.
El següent pas és incloure també els mitjans que s’obren –que podrien anar en verd esperança- per a contrarestar el pessimisme i també per tenir una impressió més acurada de l’evolució, saber si sols es perden mitjans o si aquests es transformen.

També he rebut propostes d’incloure les retallades a gabinets de comunicació. Desgraciadament, per idees no serà!

Un cop et mires el mapa. Quines primeres conclusions en treus?
Un fet que m’ha sorprès especialment, perquè no m’ho esperava gens és que aquest no és per a res un fenomen localitzat a Barcelona, estan tancant molts, moltíssims, mitjans locals. La segona és que és més profund del que imaginava, estan tancant o reduint plantilles molts mitjans, pel que és obvi que queden a l’atur molts periodistes que difícilment trobaran feina dins el sector.

Finalment veig que pleguen molt mitjans petits, sovint els que aporten una visió diferent de la realitat i això posa en perill la pluralitat de la informació. Al final només quedaran quatre mitjans grans i perillarà la pluralitat democràtica.

Com creus que s’ha arribat a aquesta situació?
Personalment penso que hi ha un problema de gestió terrible, que els periodistes estem pagant per uns problemes que no hem generat, crec que la majoria de vegades, amb una gestió més eficient s’haguessin pogut evitar molts d’aquests tancaments.

Em fixo sobretot en els mitjans públics locals. Als anys 90, abans de tot el boom immobiliari i amb pressupostos municipals diguem-ne “normals” hi havia una ràdio i sovint una televisió a cada poble i això era perfectament sostenible. Què ha passat perquè ara tot això resulti inviable? Els polítics ho haurien d’explicar millor, sobretot perquè aquesta pluralitat de mitjans és l’essència de la democràcia i el seu tancament massiu la posa en perill.

Què podem fer els periodistes per a revertir-la?
Lamentablement no tinc receptes màgiques. Suposo que ens hi hauríem d’haver posat abans, negant-nos a acceptar que els nostres condicions laborals s’anessin degradant i degradant. Som una de les professions més mal pagades, amb molta gent que no arriba als 800 euros al mes, sense horaris ni festius, amb molts autònoms sense drets laborals. I ara potser és tard per posar-se durs i no acceptar segons quines feines, no ho sé.

Però també crec que hem de ser valents i inventar els nostres propis mitjans, ser imaginatius i crear coses noves. A vegades d’una idea boja n’acaba sortint un projecte exitós.