Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’enèsima cimera europea “per salvar l’euro” va acabar divendres amb un draconià pacte fiscal que assegura una major disciplina pressupostària dels països de la UE, encara que sigui a costa de “reformes profundes i a vegades doloroses”, com ja avisava dissabte l’editorial de La Vanguardia. Però la capçalera de Godó no va ser l’única i durant el cap de setmana els rotatius de Barcelona i València van expressar les seves opinions sobre el tema.

Tots els diaris coincideixen unànimement en les la bondat d’aquestes receptes econòmiques, deixant un panorama més aviat fosc per a la pluralitat informativa i sense espai per als dubtes o preguntes que puguin existir al voltant d’un pacte imposat a corre cuita i per uns pocs governs, sense temps per al debat o la informació clara a la ciutadania ni l’estudi d’alternatives econòmiques que no passin per mesures d’austeritat que, ara per ara, s’han mostrat ineficients per evitar l’aprofundiment de la crisi econòmica.

Però el que ha fet envellir els titulars del cap de setmana fins a fer-los antics en qüestió d’hores ha estat la crua realitat econòmica. Així, La Vanguardia titulava “Un euro més armat”, Levante “Un pas per a salvar l’euro”, El Punt Avui “La UE prova de solucionar vells errors” i l’Ara “Europa fa bé d’avançar, fins i tot al preu de trencar amb Londres”. Un avanç, però, que ha trigat a quedar en entredit el que ha durat el cap de setmana. Ahir l’FMI ja advertia que l’acord és “insuficient” i la prima de risc espanyola ja tornava a superar els 400 punts. Així que és més que probable que en les properes setmanes es comenci a preparar una nova cimera d’urgència per “salvar l’euro” i els editorials d’aquest cap de setmana podran tornar a ser publicats de nou sense que calgui incloure-hi massa canvis.

Només El Periódico i Levante s’han atrevit a recordar, tímidament, que “l’immens batalló dels més dèbils, víctima de totes les tempestes econòmiques de la història, no hauria de ser qui pagui una vegada més els plats trencats d’una festa a la que ni tan sols va assistir com ha convidat de pedra”.

També hi ha hagut total coincidència sobre la postura de Londres a la cimera i s’ha destacat l’aïllament britànic d’Europa i els “obscurs interessos de la City” que Cameron tractava de protegir amb la seva decisió -sobretot a Las Provincias-. En canvi ha passat per alt que nou dels 26 signants s’han limitat a indicar “la possibilitat de formar part d’aquest procés després de consultar amb els seus parlaments quan sigui apropiat”, segons recull la pròpia declaració final de la cimera. Una postura que queda molt lluny de l’aprovació immediata i sense control parlamentari adoptada pel Govern espanyol i que tantes lloances li ha valgut dels diaris.