Obsessió contra TV3

Pregunta: hi ha algun diari capaç de publicar un article d’opinió de rèplica a un altre article d’opinió que ell mateix s’ha negat a publicar uns dies abans? Resposta: Sí, La Vanguardia, el diari que imparteix sovint lliçons de periodisme i que, en aquest cas, se’n va saltar una de les normes més elementals. Ho va fer l’1 de desembre passat, publicant a tota plana la reflexió de la rectora de la UOC, Imma Tubella (“Volem un mirall propi”), que rebat l’article de la directora de TVC, Mònica Terribas (“Volem un mirall trencat?”), que uns dies abans havien publicat tots els rotatius catalans, excepte La Vanguardia, per decisió pròpia. Per què la rèplica sí i l’article original no? Doncs, perquè Imma Tubella escriu en la línia del que opina la propietat de La Vanguardia sobre TV3, i Mònica Terribas, evidentment no. Ètica periodística? Connais pas!

Aquest només és un episodi més de la guerra subterrània que el diari del Grup Godó està fent des de fa mesos contra els mitjans de comunicació públics de Catalunya, especialment contra TV3. És una guerra de petits gestos, sense grans titulars, de maniobres subtils i camuflades, d’ignoràncies i oblits més que d’atacs frontals. Per exemple, el suplement de televisió de La Vanguardia, TVMania, que s’encarta cada dissabte amb el diari i que té 16 pàgines d’informació i 8 més amb la programació de tota la setmana, dedica una gran quantitat d’espai a programes, sèries i pel·lícules de totes les cadenes, però gairebé no presta atenció a TV3, tot i ser la televisió líder d’audiència a Catalunya. Si teniu el darrer TVMania a mà, aparegut dissabte dia 10, feu-li una ullada: no arriba ni al 10% del suplement l’espai on es parla dels canals de la CCMA (una notícia sobre una sèrie britànica que estrena el 3XL i alguns breus sobre 30 Minuts, Crackòvia o Caçadors de bolets), mentre que els grans titulars i els reportatges a tota plana són per a programes d’Antena 3, Canal + i altres cadenes.

Per què el diari més llegit a Catalunya gairebé ignora la televisió més vista a Catalunya? Doncs per interessos purament empresarials: el Grup Godó explota la llicència de 8TV, cadena privada d’àmbit català (concedida pel darrer govern Pujol, no ho oblidem, aviat farà deu anys), i creu que silenciant els èxits de TV3 o criticant-la amb informacions esbiaixades sobre el seu cost per als contribuents, potencia la “seva” televisió, que actualment es manté amb índexs d’audiència força baixos. La lectura de la crònica sobre la compareixença del portaveu del govern, Francesc Homs, al Parlament, on va avançar la intenció de fortes retallades a la CCMA per al 2012, era tot un compendi d’aquesta actitud, fins al punt d’intentar ridiculitzar la directora de TVC per haver-se-li escapat alguna llàgrima en la seva intervenció, defensar amb dents i ungles el model de televisió actual i no dir “amén” a les tisores governamentals. L’obsessió de La Vanguardia contra TV3 és malaltissa, mesquina i impròpia d’un grup comunicatiu privat que vol tenir un paper destacat a la Catalunya del segle XXI.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019