Purga a IB3

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El nou govern de les Illes Balears no només ha tancat la Ràdio i Televisió de Mallorca, no n’ha tingut prou de canviar els directius d’IB3. Tampoc no ha enganyat la fam de control eliminant els programes més o menys crítics que funcionaven fins ara. Ni tan sols s’ha assadollat substituint editors i d’altres càrrecs de responsabilitat de la ràdio pública.

Ara, a més, purga. Treballadors incòmodes que passen de dirigir informatius a la ràdio a fer peces de fires i processons a la televisió. Redactors que expliquen allò que veuen, que fan la seva feina i acaben encadenats a un teclat fent feines rutinàries, d’arxiu. Res de periodisme. A la merda el periodisme.

D’això, a casa meva, en diuen purgar. Afegim-hi les peticions, per part dels nous directius, de fer ‘notícies positives’. Sí, és clar, des que governa el PP les coses són boniques i la gent té feina. Tot és ple de famílies felices i la crisi era culpa dels d’abans. Visca els teletubbies. Això és el que intenten vendre. I els periodistes a qui els toca explicar-ho no s’ho poden ni creure, es queixen i acaben al gulag.

Si Serguei Dovlàtov aixequés el cap es trobaria com a casa a IB3. Segurament encara pensaria que té vacances, però reconeixeria els mètodes que hi fan servir. Diria que rai, que això que els passa no és nou, que és ben vell. Fins i tot, que és tou. Jo recomano als periodistes de la ràdio i la televisió pública de les Illes Balears que abans de caure al pou, abans d’enfonsar-se en la depressió, llegeixin El compromís. S’hi sentiran com a casa.

Quan la inoperància, la grisor i els grimpadors prenen el poder sempre queden la ironia i el sarcasme. La realitat es pot explicar de moltes maneres però n’hi ha poques de més potents que no aquelles que fan evident l’impossible, la contradicció, el ridícul. I aquí no ens falta cap d’aquestes tres coses.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.