Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El judici a l’expresident de la Generalitat Francisco Camps ha destapat molts detalls reveladors, alguns dels quals han passat força desapercebuts. Un d’aquests és la transcripció d’una conversa telefònica entre Álvaro Pérez, “Bigotes”, i Bernabé Cano, alcalde de La Nucia (Marina Baixa) presentada com a prova de la defensa i que no constava en el sumari de la instrucció. En aquesta conversa l’ex-cap de la trama corrupta assegura que ha hagut de pagar 108.000 euros al diari Levante com a “impost revolucionari” per aconseguir una “treva informativa” i reconeix que no li importaria “pagar 108.000 euros a l’any si així no em peguen hòsties”.

Les acusacions han estat divulgades per alguns mitjans de la caverna per tal d’apuntar que en el tema de la corrupció “tothom és igual”. Paradoxalment, aquests mateixos mitjans defensen la innocència de Camps.

Per la seva banda la reacció de Levante no s’ha fet esperar i ahir publicava un editorial molt emocional on titllava el “Bigotes” de mentider i apel·lava a “una trajectòria de 139 anys de compromís amb la defensa dels interessos públics, els valores cívics i l’essència del periodisme” com arguments en favor seu. En una altra nota s’avisa que tota la publicitat inserida per les empreses de Pérez ascendeix a 7.258,11 euros, la meitat dels quals contractada per Orange Market per a fer publicitat de dos actes del PP. També el director del diari, Ferran Belda, va trucar al programa de Federico Jiménez Losantos a EsRadio per desmentir aquestes informacions. Una sobrereacció sospitosa tenint en compte el poc abast de les denúncies? És difícil jutjar-ho.

Molt més interessant per arribar a una conclusió és el breu bitllet del sots-director de Levante Julio Monreal, titulat “Jo vaig dinar amb Álvaro Pérez”. En aquest text Monreal “confessa” –irònicament- que el “Bigotes” li va demanar una cita setmanes abans del Nadal de 2008, que li va concedir per “cortesia cap a un empresari que se sentia perjudicat per les informacions que sobre ell publicava Levante-EMV” i que en cap moment es va parlar de l’opció de pagar al diari per millorar la seva imatge. A partir d’aquestes dades es pot arribar a deduir –no ha transcendit la data de la conversa entre Pérez i l’alcalde de La Nucia- que la suposada “treva informativa” hauria durat entre el desembre de 2008 i el 7 de febrer de 2009, quan la policia va escorcollar la seu d’Orange Market i ja hauria estat impossible no informar del tema.

Una ràpida repassada a l’hemeroteca digital del diari –i descomptant que no hagin retirat cap publireportatge comprometedor, tenint en compte que la memòria dels cercadors els delataria- es troben tres peces breus sobre Orange Market. Les dues primeres (1 i 2) són exemples clàssics del periodisme d’empreses, acrítiques i molt properes al comunicat de premsa corporatiu, encara que sempre es recorda els vincles de la companyia amb el PP. Treva informativa o simple casualitat, tenint en compte que sols hi ha dos mesos de temps? La tercera notícia, on s’informa de les sancions passades d’un nou conseller d’Orange Market, sembla desmentir-ho.

Potser Levante hauria fet millor de publicar aquesta informació abans que el seu emocional editorial i de pas treure més pit, al sortir en altres converses del “Bigotes” –fins a 38 vegades- on els anomena “fills de puta” i els descriu com un diari que “quan trec el cap em pega garrotada”. I, potser també, preguntar-se perquè la judicatura no va intervenir fins quatre anys després d’investigacions periodístiques.