Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sembla que finalment s’ha trencat l’opac mur de silenci que rodejava la Casa Reial espanyola i mica a mica es van sabent detalls de les seves vides no tan exemplars, començant pel fins fa dos dies heroi i avui empestat oficial Iñaki Urdangarín. Gràcies a un reportatge publicat ahir a El País podem arribar a saber que el gendre del Rei espanyol –i membre de ple dret de la institució del Cap d’Estat- no sols va aprofitar la seva posició de poder per muntar –presumptament- una extensa xarxa de corrupció sinó que el seu frau va començar molt abans. Ja quan es va saber que s’havia promès amb Cristina de Borbó es va afirmar que parlava quatre idiomes, el que, segons el diari “no era massa rigorós” i es va obviar que no havia acabat la carrera d’Econòmiques.

Però El País mai es va preocupar, en el seu moment, per comprovar aquestes dades. Llavors estava massa ocupat en omplir les seves pàgines de reportatges tan prometedors com els titulats: “Cristina dirà “sí” en una Barcelona radiant”, “El guateque real va acabar a les sis de la matinada”, “Les seves alteses dormen en les altures” o “1.000 milions d’espectadors a la cerimònia”. Només el ja desaparegut Eduardo Haro Tecglen va desmarcar-se d’aquest to de premsa rosa a la seva columna.

El reportatge també explica el fracàs de la carrera d’Urdangarín al Comitè Olímpic Espanyol degut a la resistència de la majoria de dirigents de l’ens que “no el veien com un candidat independent”. Ja llavors estava involucrat amb certes empreses de les relacions públiques. El fracàs d’una operació  “ben vista per la premsa esportiva mai va ser examinat en profunditat. Com de costum, va operar el silenci protector”. Silenci protector al que es va sumar el rotatiu de PRISA, que en l’època semblava avalar el que anomenava “Operació Urdangarín”.

Encara que el reportatge salta de l’entrada d’Urdangarín al món de l’esport, responsabilitat social i patrocini –un còctel que descriu com a “perfecte per a que ningú sospiti”- a la investigació judicial del cas Palma Arena, un altre article dos pàgines abans del mateix diari explica que “la Casa del Rei va demanar a Urdangarín al 2007 que busqués feina fora d’Espanya”. El text comença amb un prometedor “La Casa del Rei no va romandre impassible davant les activitats empresarials d’Iñaki Urdangarín”. Segons el periodista, fonts oficials de la institució pública que representa el Regne d’Espanya asseguren que es va examinar els comptes d’aquestes empreses i a l’observar indicis d’irregularitats van aconsellar a Urdangarín que se’n desentengués i marxés de l’Estat espanyol. En cap moment es menciona perquè no es va complir amb el deure legal de denunciar-ho a la justícia.

I tampoc aquí el diari pot tirar d’hemeroteca. En l’època no va publicar res, com sí va fer la molt més modesta –i ja desapareguda- revista El Siglo de Europa. És possible creure que aquesta informació no va arribar a la redacció d’El País?

De fet, la implicació del gendre real en el cas Palma Arena ha estat publicada regularment a la premsa balear des de fa més d’un any i el tema va ser escollit com un dels fets més silenciats del 2010 per l’Anuari de Mèdia.cat. No va ser fins que a principis de novembre passat la policia va escorcollar la seu de l’Instituto Nóos –i ja simplement no va poder ser obviat- que El Mundo i la resta de diaris com El País van “destapar-ho”.

On sembla que encara no ha arribat la notícia és a La Vanguardia, on ahir encara insistien en aquest editorial.