Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Rajoy té un pla per Espanya”, “Paraula de Rajoy”, “100 dies que canviaran Espanya” o “La línia de Rajoy: ajustos i unitat”. Tots aquests són els titulars eufòrics d’avui la premsa de dretes madrilenya, coherent amb la persistent campanya preelectoral que va realitzar per aconseguir dur el PP a la Moncloa. Tots? En realitat no, una d’aquestes obertures correspon a un diari de Barcelona, encara que sigui impossible de diferenciar. En concret, el quart titular correspon a La Vanguardia, qui s’ha mimetitzat tant amb la caverna madrilenya que costa distingir-la.

I les coincidències no es limiten al titular. “La festa s’ha acabat”, “discurs sòlid i ben travat”, “programa de reformes”… frases quasi textuals que es poden llegir a l’article del director de La Vanguardia, l’editorial de La Razón o la columna del Consell Editorial d’El Mundo –similituds que van més enllà del fet que tots tres textos es refereixen als mateixos fets- encara que Antich hagi apostat per un titular una mica més modest –“Calendari de reformes”- que els dels rotatius madrilenys: “Per a regenerar Espanya” o, l’encara més grandiloqüent, “En un món nou”.

Són, potser, els silencis i eufemismes el que més delaten La Vanguardia. No sols no hi ha cap espai per on pugui entreveure’s algun tipus de crítica, sinó que a les amenaces de recentralització li diuen “una reestructuració de la funció pública per evitar duplicitats en les administracions” i de la nova reforma educativa n’obvien que estarà centrada en la retallada del català amb l’excusa d’introduir l’anglès, tal i com ja ha passat al País Valencià o Galícia. El pacte fiscal ni esmentar-lo. En canvi, el rotatiu de Godó es diferència al notar en el flamant primer ministre espanyol una oferta de “diàleg més que de pactes”, potser perquè aquesta suposada voluntat d’entesa és més un desig que una realitat.

Però l’optimisme del director té poca tirada. Tan poca que no arriba ni als columnistes del seu propi diari, la majoria dels quals apunten cap a direccions molt més crítiques i alerten d’una més que probable recentralització agressiva amb peces com “Rajoy passa de Catalunya”, “Reagrupació espanyola” o “Patriotisme econòmic”.

Apunt: La portada d’El Periódico d’avui oferia un lapsus linguae impagable a l’hora de mostrar quin és el marc de referència mental d’un diari que s’anomena a si mateix “de Catalunya” quan parla de la implemenatació de l’educació bilingüe “espanyol-anglès”. Fins i tot Las Provincias se’n recorda que a les nostres “comunitats” hi ha un altre idioma a l’ensenyament.