La invasió de Tele5 i Antena3

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Finalment Antena3 s’ha cruspit la Sexta. Aquella cadena que molts han utilitzat d’exemple per teoritzar que una televisió com TV3 es pot fer amb molts menys recursos, ha acabat fent llufa. És a dir, no es poden comprar duros a quatre pessetes. I com fa temps que es preveia, el grup d’Antena3 ha devorat la criatura. Al comunicat oficial s’anunciava la fusió de les dues emissores, però amb els percentatges de l’accionariat resultant només es pot parlar d’absorció amb tota regla. I és que la Sexta representa només el 18 per cent dins del resultat final del grup Antena3.

Aquest és el mapa que ha deixat l’executiu de Rodríguez Zapatero a les portes de l’Espanya post-amiga: un mercat televisiu liderat per dos gegants privats, Mediaset, el grup de Tele5, i el grup Antena3. El primer ja es va cruspir la Cuatro. Entre els dos gegants resultants s’han acabat menjant  també més del 80% del pastís publicitari televisiu.

En aquest marc, la televisió pública catalana ha de lluitar per competir contra els dos grans grups, tot i que ha vist reduir els seus ingressos publicitaris en més del 40%. A la disminució d’ingressos publicitaris cal afegir la retallada pressupostària prevista pel govern de la Generalitat. Per acabar-ho d’adobar, el vaixell que li permetia a TV3 sortir a l’exterior a pescar drets televisius, la FORTA, fa aigües per tot arreu. Amb un panorama així, TVC difícilment podrà competir amb aquests dos grans grups televisius espanyols. Algú pot pensar que on no hi arribi la televisió pública catalana ho pot fer l’oferta privada de 8TV, del grup Godó, com ha passat en l’àmbit radiofònic, entre Catalunya Ràdio i Rac1. Però aquesta hipòtesi es fa difícil d’imaginar vistes les dificultats que té aquesta televisió privada per configurar una graella de programació competitiva de primer nivell. De manera que la concentració del mercat televisiu espanyol en els dos grans grups liderats per Tele5 i Antena3 ofereixen un panorama preocupant per al mercat televisiu català. L’expansió d’aquests dos grups espanyols, junt al retrocés de TVC, no fa pas pensar en un mercat català propi, liderat per l’oferta pública de la CCMA i una oferta privada catalana amb cara i ulls. Més bé al contrari, aquests processos fan pensar en un mercat televisiu català cada cop més desdibuixat en el mercat televisiu espanyol.

Total, que comptat i debatut, el procés de transició de la televisió analògica a la TDT ens haurà comportat la pèrdua d’uns quants llençols més de la bugada. I mentre això passa, continua la sagnia de recursos generats als Països Catalans cap a l’administració de l’estat, que es desentén dels problemes de finançament que puguin tenir les administracions catalanes. De manera que, amb els diners que enviem a Madrid i no tornen, estem finançant l’espanyolització del mercat audiovisual català.

Qui diu que els catalans no som generosos?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.