Censures

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodista Ignacio Ramonet defineix dos tipus de censura moderna: la de l’ocultació deliberada de la informació, per una banda, i la sobreabundància informativa, per l’altra. La primera ha funcionat molt bé amb els mitjans tradicionals. La segona, ha trobat el seu màxim apogeu a internet.

Amb tanta pluralitat de mitjans com tenim, diu Ramonet, “estem convençuts que podem tenir tota la informació que vulguem, en certa mesura baixem la guàrdia i no ens plantegem el problema de com funciona la censura democràtica i, en realitat, funciona d’aquesta manera”.  El cas de Wikileaks i les informacions ocultes que ha publicat exemplifiquen molt bé com opera aquest segon tipus de censura: en qüestions fonamentals “sobre les quals crèiem estar ben informats [guerra de l’Afganistan, actuacions de la diplomàtica nord-americana, etc.], en realitat ho ignoràvem pràcticament tot”, reflexiona Ramonet.

L’altre dia, tot preparant els temes del nou Anuari de silencis mediàtics de 2011 amb els companys de Mèdia.cat, vam comprovar, un cop més, que la sobreinformació no és sinònim d’informació sinó de censura. Alguns dels temes que teníem sobre la taula no era pas que no haguessin estat tractats pels mitjans (com era clarament destacable en altres casos), sinó que la sobreinformació i la uniformitat d’aquesta n’havia amagat altres aspectes.

Un exemple molt clar: es parla molt de la crisi, dels mercats, dels tipus d’interès i del deute que ha de pagar cada país per sortir d’aquesta crisi. Però, com denunciava en aquest article Roger Palà, totes aquestes mesures no són les úniques que es poden aplicar. Coneixem, a través dels mitjans, totes aquestes altres alternatives? Quanta gent sap realment quines mesures ha aplicat Islàndia, si finalment és cert que “triplicarà el seu creixement” en època de crisi?

A la majoria de mitjans trobarem un falca repetitiva de dades i declaracions que no van més enllà. No és això també un tipus de censura que impedeix tenir un coneixement més ampli i heterogeni d’un tema? La lluita contra aquesta sobreabundància informativa que deia Ramonet i, sobretot, contra la uniformitat d’aquesta informació serà una de les lluites del bon periodisme del segle XXI. Alguns ja han obert portes en aquest sentit, és qüestió que no es tanquin i se n’obrin més.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.