Madrid, la nostra finestra al món?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A casa tenim una pràctica cada dia més habitual: al migdia comencem mirant el Telenotícies de TV3 a dos quarts de 3 h, però a les 3 h en  punt canviem de canal i posem el Telediario, de TVE. D’una banda, perquè és l’hora en què acostumen a començar els esports i jo, si em permeteu, ja n’estic fins al capdamunt de saber quin futbolista ha esternudat. Però sobretot ho fem perquè la diferència en la informació internacional d’un i altre informatiu cada cop és més abismal. I com que ens interessa saber què hi passa al món, i com que no tenim contractada cap plataforma de televisió de pagament que inclogui canals de notícies internacionals, doncs la millor informació internacional que arriba per la TDT oberta és la de Televisión Española.

Potser alguns em direu que sóc una exagerada. Per comprovar-ho, us proposo un exercici molt senzill: mireu qualsevol Telenotícies i compteu quantes informacions internacionals estan elaborades per algun corresponsal o les firma un periodista coneixedor del tema, i quantes són simples imatges d’agència amb una veu en off (o la de la mateixa persona que està presentant l’informatiu) sobreposada.

Doncs la setmana passada vam saber que, malauradament, ens donen nous arguments per continuar amb aquesta pràctica del canvi de canals. Una pràctica que s’agreuja al vespre, ja que els informatius de les dues cadenes comencen alhora, i si vols estar al dia de les notícies del món, has d’anar fent zàping per estar atenta quan comencen les de TVE.

Torno això que havia començat a explicar: la setmana passada ens van anunciar que les informacions d’arreu del món als Telenotícies de La Nostra encara perdran més qualitat i profunditat de la que actualment tenen. En quin sentit? Comunicació21 informava que TV3 tanca les corresponsalies d’Amèrica Llatina i l’Àfrica del Nord. És a dir, que ens quedem sense poder conèixer la realitat del Marroc i de l’Amèrica Llatina (una realitat que amb una sola corresponsal ja quedava coixa) que ens explicaven Pepe Garriga i Isabel Galí, respectivament. La primera corresponsalia es va obrir fa 10 anys, i ens ha ajudat a entendre l’actualitat política d’aquell regne, i quan ha calgut dels països veïns. I per exemple, fa un any ens va explicar, sense haver de passar pel filtre dels interessos polítics espanyols, el desallotjament per part de l’exèrcit marroquí del Campament sahrauí de la Dignitat, a les afores d’Al Aiun. I la Isabel Galí ens ha apropat tant al context polític com a la quotidianitat d’uns països que estan immersos en processos transformadors i que cada cop prenen més rellevància en el marc internacional.

Així que, si volem estar informats a través de la televisió del que succeeix en aquests punts del món, ho haurem de fer a través de la mirada espanyola de TVE. Una nova mala notícia per l’afeblit espai català de comunicació que fa anys que periodistes i responsables de mitjans intentem vertebrar. Perquè en el moment que hem de recórrer a algú de fora perquè ens expliqui el que succeeix més enllà de casa, estem fent noves passes enrere i estem convertint-nos en subalterns d’un espai de comunicació que ens vol satel·litzar i absorbir.

Recordeu fa uns dies quan la directora de TV3, Mònica Terribas, alertava al Parlament que la retallada que vol fer “el govern dels millors” afectaria el model? Doncs aquí en tenim un exemple.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.