Público s’ha caracteritzat per una línia informativa allunyada de la demonització dels governs progressistes d’Amèrica Llatina, habitual a la resta de mitjans madrilenys. Per això va sorprendre als seus propis lectors –només cal llegir els comentaris de l’edició digital- la notícia sobre la llei que declara d’interès públic l’accés al paper premsa per a tots els diaris del país. Sota el títol “Argentina fa una llei per a sotmetre la premsa escrita” i el sots-títol “El Senat decreta que l’Estat controlarà la producció de paper” s’hi amaga un text que no ve a dir exactament el mateix.

La producció del paper premsa a Argentina està monopolitzada per una sola empresa propietat dels dos principals diaris del país –Clarín i La Nación- i amb una petita participació estatal. Aquests dos diaris no sols s’asseguren així una preferència a l’hora d’accedir a la matèria primera que els permet sortir, sinó que graven a una part de la competència amb preus fins a un 15% més alts. A la resta ni tan sols la proveeixen i ha de comprar el paper a l’estranger, amb el sobrecost afegit. La nova llei obligarà a l’empresa paperera a cobrir tota la demanda necessària –l’Estat s’encarregarà de les inversions necessàries, augmentant la seva participació, en cas que els accionistes privats no puguin assumir-les- i haurà de vendre el producte al mateix preu per a tots els clients. Els Govern ha justificat la llei al considerar “d’interès públic la producció, distribució i comercialització de paper per a diaris”. Tota aquesta informació es pot obtenir si es llegeix críticament la notícia de Público, que també inclou, òbviament, les raons de l’oposició a la citada llei –encapçalada pels dos principals diaris argentins- i les seves pors a que l’Estat utilitzi aquesta nova posició per emmudir els diaris opositors, encara que aquesta versió sigui la que es dóna com un fet objectiu en la titulació.

A l’article fins i tot hi ha una referència a com Clarín i La Nación van arribar a fer-se amb el control de l’empresa paperera durant la dictadura, mitjançant coaccions als seus propietaris originals –Público ho rebaixa a una “argumentació” de la presidenta argentina, Cristina Fernández i no s’explica que la majoria van acabar detinguts, torturats i morts.

Però el que de cap manera es diu a l’article és la vinculació empresarial entre el diari de Mediapro i Clarín, que es distribueix a Argentina després de ser imprès a les rotatives de Clarín. Influeix aquesta relació empresarial en la línia informativa de Público? En tot cas, no caldria informar-ne als lectors?