Público amaga la seva relació empresarial amb Clarín en la redacció d’una notícia que l’afecta directament

Público s’ha caracteritzat per una línia informativa allunyada de la demonització dels governs progressistes d’Amèrica Llatina, habitual a la resta de mitjans madrilenys. Per això va sorprendre als seus propis lectors –només cal llegir els comentaris de l’edició digital- la notícia sobre la llei que declara d’interès públic l’accés al paper premsa per a tots els diaris del país. Sota el títol “Argentina fa una llei per a sotmetre la premsa escrita” i el sots-títol “El Senat decreta que l’Estat controlarà la producció de paper” s’hi amaga un text que no ve a dir exactament el mateix.

La producció del paper premsa a Argentina està monopolitzada per una sola empresa propietat dels dos principals diaris del país –Clarín i La Nación- i amb una petita participació estatal. Aquests dos diaris no sols s’asseguren així una preferència a l’hora d’accedir a la matèria primera que els permet sortir, sinó que graven a una part de la competència amb preus fins a un 15% més alts. A la resta ni tan sols la proveeixen i ha de comprar el paper a l’estranger, amb el sobrecost afegit. La nova llei obligarà a l’empresa paperera a cobrir tota la demanda necessària –l’Estat s’encarregarà de les inversions necessàries, augmentant la seva participació, en cas que els accionistes privats no puguin assumir-les- i haurà de vendre el producte al mateix preu per a tots els clients. Els Govern ha justificat la llei al considerar “d’interès públic la producció, distribució i comercialització de paper per a diaris”. Tota aquesta informació es pot obtenir si es llegeix críticament la notícia de Público, que també inclou, òbviament, les raons de l’oposició a la citada llei –encapçalada pels dos principals diaris argentins- i les seves pors a que l’Estat utilitzi aquesta nova posició per emmudir els diaris opositors, encara que aquesta versió sigui la que es dóna com un fet objectiu en la titulació.

A l’article fins i tot hi ha una referència a com Clarín i La Nación van arribar a fer-se amb el control de l’empresa paperera durant la dictadura, mitjançant coaccions als seus propietaris originals –Público ho rebaixa a una “argumentació” de la presidenta argentina, Cristina Fernández i no s’explica que la majoria van acabar detinguts, torturats i morts.

Però el que de cap manera es diu a l’article és la vinculació empresarial entre el diari de Mediapro i Clarín, que es distribueix a Argentina després de ser imprès a les rotatives de Clarín. Influeix aquesta relació empresarial en la línia informativa de Público? En tot cas, no caldria informar-ne als lectors?