Censura a Amèrica Llatina

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Mentre buscava de què tractaria aquest article arriba Andrés Oppenheimer, a les pàgines de El Nuevo Herald de Miami, i me l’ofereix en safata com un regal el dia de Reis. L’informe que hi publica es titula El retorn de la censura. Per a mi que el titular és suau perquè creuria que la censura s’enforteix a Amèrica Llatina, ja que no n’ha marxat mai malgrat l’ascens de la democràcia els darrers anys.

A partir dels informes de la SIP, la Sociedad Iberoamericana de Prensa, el reconegut analista insisteix en què la censura a la premsa està pujant en una campanya com no es veia des de les dictadures militars de la dècada dels 70. La SIP, que aplega als propietaris de1.300 publicacions de la regió, declara que 2011 ha estat un dels anys més desafiants i tràgics en matèria de llibertat de premsa, i que l’autocensura és un fenomen cada vegada més estès, com hem recollit en aquestes columnes en tractar la situació de Mèxic. La violència ha segat la vida d’almenys 24 periodistes: 7 a Mèxic, 5 a Hondures, 4 a Brasil, 3 a Perú i un a Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Paraguai i República Dominicana. Impunitat i falta d’acció governamental són el pa de cada dia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

I en unes democràcies joves, amb una corrupció generalitzada, la falta de premsa independent implica poders gairebé absoluts. La forma de tenir els mitjans collats varia. Va des de l’enfrontament directe, la detenció o la denúncia judicial per informacions incòmodes, fins a inspeccions fiscals o repartiment de la publicitat institucional a dit. A Veneçuela el president tolera les opinions crítiques a les pàgines editorials, que ben pocs llegeixen, però cau a sobre d’aquells que a primera pàgina denuncien casos de corrupció governamental, afirma Oppenheimer. A Brasil, en canvi, s’ha aprovat una llei d’accés públic a la informació, però en general hi ha canvis en les normes legals i judicials per evitar la fiscalització dels governs.

El proper 25 d’aquest mes de gener l’OEA (Organització d’Estats Americans) ha de votar una proposta presentada el mes de desembre per Equador i d’altres països per abolir o afeblir la Relatoria de la Llibertat d’Expressió que hi funciona, i que és un dels mecanismes més creïbles de denúncia dels que cometen abusos sobre els mitjans. Les entitats que arreu del món treballen per la llibertat d’expressió n’hauran d’estar molt al cas.

Com ha passat en altres ocasions, per exemple amb el feminicidi a Mèxic centrat a Ciudad Juàrez per la pressió d’Amnistia Internacional i la denúncia a l’exterior a principis de la dècada passada, si no hi ha reaccions internacionals la llibertat d’expressió pot minvar moltíssim en una zona que la necessita més que mai per anar assolint cotes de justícia i d’equitat social. És clar que també caldria augmentar el nivell d’alfabetització per tal que hi hagués una ciutadania crítica. Peró si això no s’ha aconseguit encara a les anomenades democràcies occidentals, què podem demanar on els índexs de pobresa són alarmants i les desigualtats socials traven l’Estat de Dret.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.