Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa gairebé un any Mèdia.cat publicava una anàlisi sobre les esquerdes cada cop més grans que anaven apareixent en el mur de silenci que protegeix la monarquia espanyola. Llavors ja era públic que el Duc de Palma estava relacionat amb els sumaris de Palma Arena i tan la premsa balear com nombrosos diaris digitals i blocs n’havien fet referència. Però a pesar de les evidències que això era una notícia important els grans mitjans seguien fent veure que no en sabien res i blocant que l’escàndol arribés a l’agenda informativa i política principal. El tema va ser escollit com el tercer més silenciat del 2010 per l’Anuari Mèdia.cat i finalment, mesos després, era “descobert” per El Mundo –més aviat l’edició madrilenya, la seva redacció balear ja feia mesos que ho seguia sense que, aparentment, els seus superiors a la capital espanyola n’estiguessin al cas- desencadenant un terratrèmol polític de consideració que, fins i tot, ha obligat a la Casa Reial a fer gestos tan insòlits com la publicació parcial dels seus comptes.

A mida que els mitjans s’omplien de notícies i la investigació judicial revelava noves dades s’ha sabut que la trama mafiosa creada per Urdangarín sobrepassava el funcionament clàssic del tràfic d’influències per esdevenir una autèntica empresa extorquiva a la que els seus “clients” li compraven informes que no volien i que, sovint, ni tan sols es feien; que tancava els tractes al mateix Palau de Marivent –residència oficial del Cap d’Estat espanyol i mantingut per Patrimoni Nacional-, i que les seves víctimes es veien obligades a pagar “pel fet que era Iñaki Urdangarín qui ho demanava”, tal com va reconèixer el president del Vila-real, Fernando Roig.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però, paradoxalment, aquest tipus d’informacions han anat convivint en aquesta mateixos mitjans amb una creixent campanya pro-monàrquica que busca exonerar el Rei espanyol de qualsevol relació amb la trama mafiosa. Els mitjans de més influència política publiquen actes de fe com aquest editorial a La Vanguardia, aquesta enquesta a El Mundo o, fins i tot, sorprenents defenses de la monarquia des d’un punt de vista “sobiranista” com aquesta, enlloc de fer-se les preguntes obligades per a qualsevol periodista: L’acció del Rei d’allunyar a Urdangarín de l’Estat espanyol quan es va assabentar de les seves activitats il·lícites no és encobriment? Perquè persones influents socialment com grans empresaris se senten “obligats” a pagar una extorsió tan descarada a una persona que, almenys sobre el paper, no té cap responsabilitat pública a l’Estat espanyol? Com funcionen exactament les recaptes de diners d’empresaris per a fer regals al Rei? Fins a quin punt són legals aquestes?

Però, com fa un any, són els blocs, els diaris digitals i les xarxes socials les que es pregunten aquestes coses i fan que molta gent se les pregunti –encara que no tinguin capacitat de generar un escàndol ni modificar l’agenda política- mentre els grans mitjans cometen exactament el mateix error una altra vegada.