Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foto: Albert Garcia

La denúncia del Síndic de Greuges sobre les condicions de vida al Centre d’Internament d’Estrangeria (CIE) de la Zona Franca de Barcelona i, sobretot, la mort d’un jove guineà que hi era reclòs el passat 6 de gener han acabat esberlant el mur de silenci que fins ara envoltava aquesta institució. Els amplis reportatges de El Periódico, amb dues portades consecutives en són bona prova, i més si es comparen amb el tractament que va tenir la mort d’un jove marroquí al mateix centre el maig del 2010, limitat a la cobertura estricta del cas, sense incidir en una explicació global sobre que són els CIE i com funcionen. No en va, aquest va ser considerat el tema més censurat de l’any a l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis Mediàtics del 2010.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però l’interès dels professionals o els mitjans no era l’únic obstacle per a una informació rigorosa i complerta al voltant dels CIE. Tal com denuncia un comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat- existeix una autèntica política d’opacitat al voltant d’aquestes institucions. No concessió sistemàtica d’entrevistes per cap responsable del Centre ni de permisos per a visitar-lo, impossibilitat de parlar amb els interns, que fins i tot són expulsats de manera “exprés” en cas de denunciar maltractaments o ser-ne testimonis –fins a 23 expulsions immediates amb vol privat inclòs en el cas dels testimonis de la darrera víctima del CIE, segons publica la Directa,- negativa a realitzar declaracions, són alguns dels obstacles enumerats per Grup Barnils i que són, a més, extensibles a altres institucions, com associacions de drets humans o el mateix Síndic de Greuges. Una opacitat que, recorden els periodistes, “no és nova” i que estaria estretament relacionada amb l’enduriment de les condicions de vida i la situació de vulnerabilitat dels interns davant possibles maltractaments que es viu als CIE.

La gravetat de la situació es fa més palesa –conclou el comunicat- quan es compara “amb el que succeeix amb els centres penitenciaris, on a la premsa sí que se li permet d’entrar-hi”, sobretot si és té en compte que els interns del CIE no han comès cap delicte.