Informació reial vs. informació real

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El cas Urdangarín ha facilitat un ús trampós de la informació i ha fet perdre una bona oportunitat per posar sobre la taula una institució opaca i antidemocràtica com és la monarquia espanyola. Una institució que ha amagat i amaga bona part del seu funcionament tot i finançar-se amb fons públics i una institució que no compta amb mecanismes democràtics que regulin l’accés dels seus membres.

El periodisme, per ser-ho, ha de comptar amb fonaments democràtics sòlids i transparents. La informació, sense creuar la línia de la opinió, ha de ser clara, explícita i facilitar prou elements com per permetre els lectors configurar un estat d’opinió propi i raonat a partir d’elements objectius i de fonts fiables i contrastades.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Amb Urdangarín massa sovint ens hem quedat amb l’anècdota d’una corruptela i no hem fet prou força per denunciar l’essència caduca i l’origen franquista de la monarquia espanyola, a l’hora que ens ha tocat llegir i escoltar els suposats encerts d’un Borbó que, paradoxalment, vol passar com a garant i guardià dels comportaments públics exemplars.

Fins i tot alguna portada ha barrejat, sense pudor, remuneracions de càrrecs electes espanyols amb el ingressos del Borbó. Una barreja impròpia, desordenada i tramposa.

Urdagarin és l’anècdota. El problema és la monarquia borbònica al capdavant de l’aparell político-institucional de l’estat espanyol. La justificació o la normalització des dels mitjans de la monarquia espanyola és i ha estat la punta de llança d’un cert i obstinat discurs sobre les bondats de la transició espanyola i del seu fruit principal: la pròpia Constitució espanyola.

Casualment, l’assumpció d’aquests suposats principis explica bona part de les dificultats de desenvolupament social, polític i econòmic de la nació catalana.

No calia fer cap denúncia. En teníem prou amb informació rigorosa degudament contextualitzada. I només ha passat en casos comptats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.