Una xifra recorre els mitjans de comunicació com una veritat absoluta: el transport públic de l’àrea de Barcelona va perdre 20 milions d’euros l’any 2011 per bitllets impagats. Deixant de banda que 20 milions no ingressats no és el mateix que 20 milions perduts –part d’aquests passatgers podrien optar per altres formes de transport si haguessin de pagar- és interessant saber com les autoritats competents calculen aquesta quantitat, ja que cap dels reportatges sobre el tema ho expliquen.

Un dels més destacats el va publicar La Vanguardia ahir –però també ho va mencionar RAC1 el 14 de gener,- on s’insistia en els 20 milions al titular i, a l’interior, es recalcava que “és una xifra important. Serviria per sufragar moltes coses, i més ara, en un temps d’austeritats i retallades”, encara que seguidament reconeix que no representa més que 1,6% del cost anual de la xarxa integrada, que inclou tant el metro i autobusos de tota l’àrea metropolitana com els Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies Renfe, per on viatgen més de 900 milions de passatgers l’any. Però en cap lloc de les dues peces s’explica com se sap quanta gent viatja sense pagar, més enllà de citar un “balanç del programa de lluita contra el frau del 2011, elaborat per Renfe i al que La Vanguardia ha tingut accés”, però que no és públic i del que no es detalla com se sap que el frau a Rodalies és entre el 10 i el 12% del passatge.

S’ha de tenir en compte que calcular quanta gent viatja sense bitllet és una tasca complicada, ja que el viatger irregular no deixa cap tipus de rastre al sistema, que funciona exactament igual hi sigui o no. Una de les fórmules més acceptades és comptar quin percentatge de viatgers sense bitllet “cacen” els revisors sobre el total de passatgers controlats. Una dada que només tenen a TMB i FGC, ja que les seves màquines electròniques porten la comptabilitat total, mentre que els de Rodalies només saben la quantitat de bitllets i venuts i multes imposades pel revisor, però no el volum de passatgers controlats. Curiosament és a TMB on el frau detectat és més baix i no arriba a l’1%, encara que la Generalitat “calculi” que en realitat és del 2%, xifra que tampoc s’explica, ja que seria lògic esperar que els controls siguin més habituals als trams i horaris “problemàtics” i per tant el percentatge de passatgers enxampats hauria de superar la mitjana o, en tot cas, no rebaixar-la. Encara baixa més el percentatge d’èxit dels revisors de FGC, per sota el 0,2%, que la Generalitat  multiplica per deu fins al 2% sense explicar perquè. Així que el gruix de frau es concentra a la xarxa de Rodalies, precisament l’únic lloc on no hi ha cap sistema estadístic per a calcular-ho –tampoc serveixen les enquestes visuals, ja que hi ha moltes estacions sense torns- i on es dispara fins a deu vegades per sobre del frau detectat als altres sistemes.

Però l’exercici que aixeca més sospites sobre la precisió de la xifra de 20 milions és una visita per l’hemeroteca. Un reportatge de El País de març del 2010 –realitzat després d’unes protestes contra el preu del transport, com els actuals que han coincidit amb la vaga de viatgers del 10 de gener i l’acció de “Jo no pago” del 15- ja donava la mateixa xifra, que combinava amb la de 60 milions de passatgers sense bitllet sobre un total de 771, o sigui un 8%. Llavors, els periodistes admetien que, utilitzant l’extrapolació de les multes imposades els viatgers sense bitllet baixaven dels 60 milions als 7,7, així que van fer la seva estimació pròpia, comptant quanta gent es colava a la parada de FGC de la UAB –que ells mateixos anomenen “estació sense llei”- i a la de Plaça d’Espanya i es situava en el 3,25 i el 6,5% respectivament, molt per sota de les xifres oficials.

Però és que ja fa cinc anys –al gener del 2007- 20 Minutos publicava que eren 20 milions el que deixaven d’ingressar els operadors de transport públic.

Una lectura ràpida d’aquesta persistència insistiria en el fracàs de les mesures de major control que s’anuncien en cada un d’aquests reportatges amb cinc anys de diferència. O potser a l’inrevés, ja que a pesar de l’augment del preu dels bitllets, la xifra de frau no puja. Podria ser demagògic titllar de poc eficients els 15 milions gastats només per TMB per evitar un frau que com a molt arriba als 20 en tota la xarxa integrada, ja que és de suposar que, sense control, es dispararia la gent que es cola, però, i seguint el discurs de l’austeritat marcat per la crisi, es podria com a mínim adduir que el cost en seguretat està arribant a ser tècnicament deficitari, ja que un major control no implica una reducció significativa del frau. Un bon exemple és el projecte,explicat al reportatge de La Vanguardia, d’introduir una nova targeta amb holograma –que el mateix text reconeix com a caríssim ja que serà necessari adaptar les màquines validadores de tota la xarxa- per reduir la falsificació de bitllets, una pràctica que segons el mateix Ricard Font, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, “no està molt estesa”.