Periodisme transformador?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa un temps vaig llegir el perfil d’una periodista al Twitter on deia que volia transformar la societat a través del periodisme. No és el primer ni el darrer col·lega que té aquesta intenció. De fet, és un dels motius habituals per voler ser periodista; ja sabem que ningú no se’n fa per fer-se ric o per tenir un bon horari laboral. Però cal anar amb compte. A vegades confonem ser periodista amb voler fer política o, encara pitjor, amb aprofitar l’altaveu que tenim per intentar adoctrinar o fer avançar el nostre punt de vista, encara que sigui amb la millor intenció del món. Parlo, evidentment, del gènere informatiu; els gèneres d’opinió i editorials estan pensats, precisament, per a la influència social.

A vegades tendim, fins i tot de manera natural, a dur aquesta pràctica a la nostra feina diària. Si un company escriu una notícia, un documental o un reportatge sobre un tema sensible, entenem que deixarà clar quin és el comportament que no ens agrada i prendrà partit per la part més propera a la nostra manera de pensar. D’alguna manera, editorialitzarà dins la notícia. O pitjor: a vegades decidim no parlar d’un tema perquè no ens agrada o perquè entenem, erròniament, que parlar-ne és fer-ne publicitat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquests dos punts de vista els vaig viure personalment fa unes setmanes, quan vaig publicar un reportatge sobre els catalans que van combatre contra els serbis, al costat de Croàcia, durant la guerra del 1991. Alguns companys van considerar que havia de criminalitzar-los, per la seva col·laboració amb el govern ultranacionalista de Zagreb, i algun altre va considerar que parlar-ne era fer-los apologia. Altres van considerar que allò era, senzillament, una notícia i que com a tal mereixia ser explicada objectivament i que fossin els lectors qui se’n formessin una opinió, si volien. De fet, aquesta era la meva única motivació.

Voler canviar la societat fent periodisme és possible i, a vegades, fins i tot desitjable. Però això s’aconsegueix explicant les veritats i les coses que passen, en el seu context i amb les seves claus. No cal fer res més perquè els consumidors dels mitjans són persones adultes amb plena capacitat de formar-se una opinió. A vegades, només parlant d’un tema sobre el qual la resta de mitjans callen, ja estem transformant la societat. Però no hem de caure mai en la temptació de voler tutelar la societat ni ser-ne el germà gran. Si ho fem podem acabar traïnt la nostra professió, com aquella vaca sagrada del Grup Barnils que, durant la consulta del 10-A, va instar una periodista a deixar de preguntar sobre les possibles contradiccions entre el cens real i el cens de majors de 16 anys perquè “estàs fent mal al moviment”. A quin moviment? Al de la llibertat d’expressió segur que no.

Penso que nosaltres, i quan dic nosaltres vull dir els periodistes del Grup Barnils i tots aquells que, sense ser-ne membres, se’n senten propers, hem de limitar-nos a fer de “periodistes catalans”. No ens calen més adjectius si realment ens comportem com a periodistes catalans fins les darreres conseqüències. Dins d’aquests dos conceptes hi caben totes les derivacions que formen el nostre corpus nacional, ideològic i deontològic. De la mateixa manera que si ens presenten un periodista australià de seguida entenem qui és, què fa i amb quins paràmetres treballa, hem d’aconseguir el mateix en el nostre cas, com si fóssim periodistes normals de mitjans normals d’un país normal (i espero que el company Roger Palà em sabrà dispensar per allò del “com si fóssim”).

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019