Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’últim revés del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg a la justícia espanyola ha passat pràcticament desapercebut als mitjans, i això que el protagonista del cas és un periodista i els que n’han fet referència han preferit insistir en una condemna que ara ha estat revocada.

Taysir Alony, corresponsal d’Al Jazeera a l’Estat espanyol, va ser condemnat per col·laborar amb Al Qaida i fins i tot per ser darrere de l’11-S, per l’Audiència Nacional espanyola, però la setmana passada el TEDH ha fallat que aquell judici no va complir les normes bàsiques d’un tribunal imparcial, ja que una de les magistrades encarregades de redactar la sentència havia estat l’encarregada, prèviament, d’ordenar i motivar el seu manteniment a la presó. Com el TEDH no revisa els fets que van motivar o no una sentència –el que judicialment s’anomena “fets provats”- sinó únicament el procediment pel qual es va arribar a aquesta, no té competències per absoldre Alony, però el seu qüestionament del tribunal que el va condemnar i la indemnització de 10.000 euros imposada a l’Estat espanyol són motius de sobra per entendre que el procés que va dur el periodista a la presó estava totalment viciat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tot i això, els mitjans que s’han fet referència al cas, com Europa Press o El Mundo, han optat per titulars que incideixen en els fets ara posats en qüestió: “Condemnen a Espanya a pagar 10.000 euros al periodista condemnat a 7 anys per ajudar a Al Qaida” i “Espanya haurà de pagar al periodista condemnat per ajudar a Al Qaida”, respectivament. Fins i tot una ràdio va titular la notícia del seu web que “El govern espanyol haurà de pagar-li [a Alony] per col·laborar amb Al Qaida”. Una inexactitud que se suposa fruit d’una errada de redacció, però que no per això deixa de ser greu.

Altres mitjans –especialment El País, que va seguir de prop la detenció i el procés judicial d’Alony- no s’han fet ressò de la notícia. Als Països Catalans alguns diaris –Mèdia.cat sols ha trobat La Vanguardia i Diario de Mallorca- han publicat el teletip d’EFE a les seves edicions digitals sense donar-li massa ressò i incloent el polèmic titular. En canvi, a altres països, digitals especialitzats en comunicació sí han destacat la notícia, però Alony ja no era un”periodista condemnat”, sinó la persona “que havia entrevistat bin Laden”.

Taysir Alony Kate va ser detingut el 5 de setembre de 2003 per ordres del jutge Baltasar Garzón acusat de col·laborar amb Al-Qaida i de ser part de la trama que havia realitzat els atemptats de l’onze de setembre de 2001 als EUA. Per Alony, espanyol d’origen sirià, corresponsal a l’Estat per la cadena de televisió Al Jazeera i el primer periodista en entrevistar Bin Laden després de l’11-S, va començar un autèntic malson de presons, judicis i acusacions mediàtiques que ell sempre va desmentir, assegurant que la seva única relació amb Al Qaida estava motivada amb la seva feina. El seu cas va tenir forta transcendència internacional i Alony va comptar amb el recolzament de la seva cadena i de les associacions àrabs de drets humans i de periodistes. Ell va ser, de fet, l’únic periodista d’Al Jazeera acusat judicialment per terrorisme, en una època en que les declaracions de polítics, periodistes i militars estatunidencs i europeus en aquesta línia eren habituals.

Les acusacions contra Alony es van anar desinflant molt abans d’arribar el cas a Estrasburg. D’una primera petició fiscal de desenes d’anys, es va passar a una condemna a set per “col·laboració amb banda armada” en una vista en que el fiscal va utilitzar la seva entrevista a bin Laden com a prova, el que va ser criticat per organitzacions com Reporters sense Fronteres. Mesos després del judici, però, va ser alliberat –l’octubre del 2006- per motius de salut.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019