Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El tractament que Canal 9 ha fet de tota la informació relacionada amb el judici a Francisco Camps i la trama Gürtel ha estat motiu de diferents anàlisis i, també, de molts acudits i befes a les xarxes socials. Al canal públic valencià es van arribar a prohibir paraules com “Gürtel”, “suborn” o “vestits”, es van relegar les notícies d’aquest tema rere el preu del quètxup i les llimones, es va convertir la seva dimissió en un publireportatge sobre la seva gestió com si hagués plegat per voluntat pròpia i no forçat per un escàndol de corrupció de primer ordre i es va emetre la roda de premsa on anunciava que plegava més tard que altres canals.

Ahir, però, les informacions sobre aquest cas van arribar a la portada dels informatius de RTVV, que va dedicar un ampli desplegament a la lectura del veredicte per part del jurat popular. Peces informatives sobre la intervenció del portaveu del jurat, declaracions dels dos acusats –Ricardo Costa i el mateix Camps,- Alberto Fabra, el PP i el PSOE i un resum dels tres anys de procés –on sí s’empren les paraules “Gürtel” i “trages” [sic]- cobreixen abastament una informació on no cap, per contra, la dada que quatre dels nou jurats estaven en desacord amb la sentència, les reaccions immediates de descontentament de la societat valenciana en forma d’anàlisis, comentaris a les xarxes socials –l’etiqueta #Camps va arribar a ser tendència dominant mundial a Twitter sense que gaires piuladors el defensessin- i protestes davant el Tribunal, que han inclòs una acampada a les seves portes durant tota la nit. Fins i tot, en la primera peça sobre l’absolució de Camps, la reportera explicava que el jutge havia fet desallotjar la sala pels aplaudiments en saber-se la sentència, quan en la segona peça –on s’inclou les imatges del moment- es poden sentir clarament mostres de desaprovació juntament amb les de suport.

Per a saber-ne més:

Rafa Xambó: “A Canal 9 no hi ha excés de treballadors sinó de comissaris polítics”