De la necessitat, fem-ne virtut

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Vivim temps depressius. Tot són males notícies. Companys que perden la feina, companys que ja fa temps que l’han perduda i que no en troben, i els que la mantenim, veiem com el sou es va aprimant de forma constant. O encara pitjor, col·laboradors que continuen enviant les cròniques, tot i fer mesos que no les cobren. Redaccions que veuen com l’ambient es va refredant per l’augment de cadires buides. Lectors que noten com cada cop són més els articles copiats directament de les notes d’agència, suplència en bloc dels redactors acomiadats per becaris a 360 euros el mes… Tot plegat convida a abaixar la persiana i admetre la derrota de la professió. Tot plegat? No, tot plegat no.

Enmig d’aquesta foscor espessa i asfixiant encara hi ha punts de llum, guspires d’esperança. És el cas de l’anuari Mèdia.cat. Un anuari creat l’any passat i que enguany, davant la magnitud de la crisi i les dificultats de finançament, s’ha optat per buscar el suport popular. S’ha fet amb una campanya de micromecenatge, a través de verkami.com, que en tan sols tretze hores va aconseguir el finançament mínim demanat, i que encara ara continua creixent en una dinàmica que permetrà augmentar el nombre de reportatges de l’anuari, així com la seva projecció (tant amb una web pròpia com amb més presentacions arreu dels Països Catalans).

I això, que pot semblar una fita petita, és en realitat un cop de puny damunt la taula fet per tota la professió. Un cop d’orgull, que demostra que les iniciatives de periodisme independent, crític i rigorós encara ara, en plena caiguda de capçaleres, ràdios i televisions, estimulen la professió a implicar-s’hi amb entusiasme, fins i tot gratant-se la butxaca, just quan aquesta està més buida que mai. Un èxit que, de cop i volta, converteix la guspira inicial en una flama que amenaça esdevenir foguera. Perquè amb aquest finançament popular, l’anuari esdevé un producte periodístic totalment blindat de qualsevol pressió possible. És a dir, que de la necessitat provocada per la crisi se n’ha aconseguit fer-ne virtut d’independència. Una autèntica victòria del periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.