Reflexió i arguments sòlids, les millors armes que tenim

Uns dies abans que el Grup Barnils llancèssim la campanya de micromecenatge per finançar l’Anuari Mèdia.cat 2012, l’entitat germana amb qui tants anys venim compartint objectius i logística, l’Associació Catalana de Professionals (ACP), va fer públic també el seu projecte de sensibilització ciutadana: “Amb independència”. Es tracta d’un portal en el qual s’aniran publicant regularment vídeos on diversos experts ens donaran la seva visió de com pot ser Catalunya l’endemà de conquerir la seva sobirania plena. De moment, n’hi ha quatre i cal filar molt prim per saber quin dels quatre és més interessant:  el catedràtic de la UPF Ferran Requejo ens parla de l’estructura política i organització interna del nou país; l’escriptor Matthew Tree, de la projecció internacional de la cultura catalana; l’economista Modest Guinjoan, de les balances comercials amb Espanya i dels possibles boicots comercials que la independència pot provocar; i finalment, el capellà Ballarín reflexiona sobre com es prendria l’església catalana el pas al nou estat.

És una iniciativa modesta, gens amant de l’estridència, sinó més aviat de la feina feta amb rigor i constància. Trobo que ja era hora que algú la pensés i la posés en pràctica, perquè malauradament, hi ha molts articles i alguns llibres sobre com avançar cap a la independència de Catalunya, però encara molt poca cosa sobre què farem l’endemà d’aconseguir-la. Crec recordar que una reflexió semblant, la va dir en Miquel Calçada en el programa “El convidat”, d’Albert Om, fa uns mesos, quan va insinuar que ell ja s’estava preparant per a l’hipotètic però cada cop més pròxim “dia després” i que no en tenia cap dubte que arribaria.

Em consta que els companys de la junta de l’ACP, presidida per en David Poudevida, hi han posat moltes esperances, en aquest projecte. Consideren que és el que l’entitat, amb més de 15 anys de trajectòria cívica, però sense gaire visibilitat pública d’ençà de la gran campanya sobre l’aeroport i les infrastructures, necessita per tornar a sumar dins l’entramat social que empeny cap a la sobirania. Hi estic d’acord: aquests breus vídeos –entre 8 i 10 minuts- no són espots visualment atractius, no són espectaculars com el famós lip-dub per la independència que tant va córrer per la xarxa fa un temps; tampoc no ho pretenen. En fan prou amb fer reflexionar aquells qui necessiten arguments sòlids per acabar de decidir si això de la independència és positiu o negatiu per al seu futur com a individus i ciutadans d’aquest país o si més val deixar-ho córrer i acceptar la situació actual. No podem renunciar a convèncer cap ni un dels que actualment encara dubten; no sabem si ens vindrà de cent, mil o cinquanta mil vots, el dia que finalment puguem fer la consulta de debò.

En un observatori sobre els mitjans com és Mèdia.cat, parlar del portal “Amb independència” és del tot pertinent. Sense potser ni proposar-s’ho, han aconseguit un producte periodístic per a mi molt més valuós que certs intents de pseudodiaris digitals d’ideologia sobiranista amb molta agitació i molt poca reflexió serena.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019