L’estranya lògica de retirar el copagament de la CCMA i introduir-lo a Sanitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En moltes ocasions s’ha comentat que la crisi econòmica que patim ha recaigut sobre un sector, el periodístic, que ja n’arrossegava una altra de ben profunda. La crisi econòmica, doncs, queia com una llosa damunt d’unes empreses periodístiques que, amb la irrupció de les anomenades “noves tecnologies”, havien vist com trontollava un model de gestió i de negoci que havia quedat obsolet ja de molt abans.

Fins aquí, en part, s’explica que en els darrers anys hagin caigut capçaleres d’arreu del món. I que tots els mitjans s’hagin llançat a explorar durant la darrera dècada, noves fórmules de difusió dels seus continguts a través de la xarxa, de moment però, sense que s’albiri en un futur proper cap recepta clara per a l’èxit.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Amb tot això, la precarització de la professió de periodista s’ha anat agreujant durant els darrers anys de manera galopant, fruit d’aquesta crisi del model empresarial, d’una banda, i de la pròpia crisi econòmica, de l’altra.

Aquesta doble crisis ja és prou greu en aquells mercats comunicatius forts i normalitzats com ho poden ser el dels EUA o el d’estats com el Regne Unit, França, Alemanya o Espanya. Però en espais comunicatius com el català s’hi afegeix un tercer element, aquest més permanent,  fruit de no disposar de cap protecció de les que una estructura d’estat pot oferir. El nostre és un espai comunicatiu que ha estat dividit per una planificació política i administrativa premeditada. En aquestes condicions els mitjans de comunicació públics tenen un paper afegit de correcció d’aquesta anomalia. Així, Catalunya Ràdio i TVC tenen un paper addicional en aquest sentit al que puguin tenir els mitjans de comunicació públics d’estats amb mercats periodístics i audiovisuals normalitzats.

Entès així doncs, és molt difícil comprendre com, en una situació tant inestable dels mercat periodístic i audiovisual català, CiU assumeixi del PP –i amb el suport del PSC- el plantejament de retirar progressivament la publicitat de les emissores de la CCMA. La mesura se suposa que és per facilitar que part d’aquest pastís publicitari es redistribueixi entre els actors privats del mercat comunicatiu. Fins ara, la publicitat a les emissores de Catalunya Ràdio no ha impedit, per exemple, la consolidació d’una oferta de ràdio privada en català. Amb televisió, pel cost que suposa, aquesta oferta privada en català no s’ha consolidat, ni és competitiva. Per tant, el més fàcil de preveure és que el transvàs dels ingressos publicitaris aconseguits fins ara per TVC vagi cap les potents ofertes de televisions privades espanyoles ja existents, i no a bastir un projecte sòlid de televisió privada catalana.

Així que, si finalment prospera la iniciativa de retirar progressivament el finançament privat (la publicitat) dels mitjans de comunicació públics catalans disminuiran els seus ingressos. Una disminució que l’haurem de pagar entre tots els ciutadans, amb més aportacions del pressupost públic, o que l’haurem d’assumir associada a la caiguda de la seva competitivitat i qualitat. Per tant, el debilitament del ja prou vulnerable espai comunicatiu català.

I això passa quan en sanitat és parla d’introduir el copagament.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.