Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Mundo ha estat un dels rotatius que amb més insistència ha denunciat que la coincidència ideològica amb una organització armada converteix algú en, com a mínim, còmplice de la mateixa. Ja famosa és la resposta del seu director, Pedro J. Ramírez, a les crítiques rebudes després de forçar l’enquadrament d’una fotografia per tal que hi sortís la paraula “ETA” ben visible: “si un ànec parla com un ànec i camina com un ànec, és que és un ànec”.

La pregunta a fer a Ramírez llavors és: És un ànec la seva corresponsal a Colòmbia, Salud Hernández-Mora? La periodista hispano-colombiana, tertuliana i columnista molt coneguda al país americà, va ser protagonista fa uns mesos d’una forta polèmica en aquell país que poc o gens va transcendir a l’Estat espanyol. Llavors la revista Un Pasquín (descarregable en PDF al final d’aquest article) va publicar una sèrie de reportatges sobre les personalitats –polítics, jutges, empresaris, acadèmics i periodistes- que havien tingut relació amb el paramilitarisme, a partir de la divulgació dels arxius de l’ordinador de Carlos Castaño, antic dirigent suprem de l’organització paramilitar Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC) mort el 2004 a mans dels seus propis partidaris.

La publicació d’aquests arxius va revelar la profunda penetració del paramilitarisme a les estructures del poder oficial colombià i els diferents graus de simpatia i, fins i tot, col·laboració d’importants estaments amb uns grups violents culpables de desenes de milers de morts, tortures i desaparicions i d’entre tres i cinc milions de desplaçaments forçats en els darrers 25 anys, segons dades d’Amnistia Internacional, qui estima que són els responsables del 75% de les violacions dels drets humans perpetrades en el marc del conflicte armat colombià. A causa de la gran polèmica generada per aquestes revelacions es van produir nombroses dimissions, com és el cas del periodista Ernesto Yamhure, que va renunciar als seus espais escrits i radiofònics després de saber-se que discutia els seus articles amb Carlos Castaño abans de la seva publicació. Per fer-se una idea de l’alçada política de l’escándol sols cal saber que l’actual president Juan Manuel Santos va decidir dissoldre els serveis d’intel·ligència colombians –el DAS- per la incapacitat de depurar-los completament.

El cas de Hernández-Mora no ha anat tan lluny, però ella no tan sols no ha dimitit sinó que no ha donat cap explicació pel correu on anomena Castaño “Estimat comandant” en una resposta a un correu de Castaño on aquest li demanava que matises unes declaracions fetes durant una entrevista. Hernández-Mora assegura que seguirà les seves indicacions. Encara que molts periodistes han demanat la dimissió de la columnista, també n’hi ha que l’han defensada, com per exemple l’editorial de la revista Semana, qui tot i reconèixer la “incomoditat” de la posició d’Hernández-Mora, assegura que “el paral·lelisme entre el seu cas i el de Yamhure és incorrecte”.

La “incomoditat” més gran per Hernández-Mora, però, prové d’ella mateixa. Que hauria dit sobre una vinculació similar d’algun altre periodista o professional amb la guerrilla? Doncs el que va dir sobre el professor universitari Miguel Ángel Beltrán, fins i tot després que la fiscalia arxivés totes les acusacions en la seva contra. Una presumpció de culpabilitat que no s’aplica a ella mateixa, autora del pròleg de l’autobiografia de Castaño i que en motiu de la confirmació de la seva mort va publicar un perfil a El Mundo on passa silenciosament per sobre tots els seus crims i en justifica el seu pas a la lluita armada.

Ara, la pregunta què caldria fer-li a Pedro J Ramírez és: És Salud Hernández-Mora un ànec?

110915CorreosSaludHdezCastañoUnPasquín copia