L’excepció ha estat el 9 Esportiu, que ha preferit obviar una polèmica que, per absurda, costa de creure que ja porti tres dies viva i que qualsevol pensaria que esperona els guionistes francesos a allargar la broma. Però tant l’Sport com El Mundo Deportivo o el SuperDeporte han desplegat una cobertura exhaustiva amb fins a quatre i cinc peces sobre el tema i han passat a l’atac amb titulars espectaculars com “l’escarni dels guinyols continua”, “carreguen contra els esportistes espanyols” o “els guinyols envesteixen de nou contra els esportistes espanyols”. El Mundo Deportivo fins i tot fa un forat a la portada a un titular amb to amenaçador: “Els insults de França tindran resposta”, en una exaltació barroera del patriotisme espanyol que difícilment quadra amb la fotografia a tota plana de Xavi saltant amb la senyera de l’escut del Barça al pit.

La capçalera valenciana, per contra, és la que mostra més moderació en el seu to, trencant la seva imatge d’exaltació habitual i sols el diari del Grup Godó dedica una peça a explicar la versió dels humoristes francesos.

Encara que és cert que la premsa de Madrid va força decibels per sobre en el to de la seva indignació. Amb titulars com “Gens de gràcia” “Intolerable!” o l’anunci en portada de la decisió de la Federació espanyola de Tennis de demandar la televisió francesa –sense que ningú insinuï que potser s’està sobrereaccionant-, el periodisme esportiu espanyol ha demostrat un sentit de l’humor similar al dels seus lectors, que han convertit l’etiqueta #pierdesmasqueunfrances en tendència estatal durant hores. La polèmica ha passat, fins i tot, a la premsa generalista, amb una portada del Qué! que supera els límits de la premsa propagandista. Paradoxalment –i com han recordat molts internautes- aquests mateixos mitjans no es van estar de fer córrer rumors sobre el possible dopatge dels jugadors del Barça –i de la selecció espanyola.-

La polèmica ni tan sols serveix a la premsa catalana per explicar que la majoria d’esportistes parodiats –excepte Casillas- són dels Països Catalans i mostrar, almenys, una indignació catalanocèntrica. Tampoc aquests diaris van mostrar cap tipus de reacció quan la premsa espanyola va pressionar l’NBA estatunidenca per canviar la bandera que –al seu web- identificava Ricky Rubio, passant de la senyera a la roja-i-gualda i sembla passar per alt que tots els jugadors de la selecció espanyola de tennis entrevistats per  SuperDeporte sobre aquest tema són, menys un, d’aquests territoris.