[BLOG] De la perdigonada al làser

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fotografia d’entrevista a Àlex Gutierrez, president de la Fundacc (Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació).

L’era digital està associada a l’abundància d’informació i els principals problemes solen estar relacionats, de manera més o menys directa, amb l’empatx de notícies que no sempre som capaços d’assimilar o enquadrar raonablement. Aquest afartament podria generar la creença que internet ha liquidat els silencis informatius. Però una mirada més atenta demostra que molts temes s’escapen del radar del la premsa generalista. I, per molt que això estigui canviant, un tema no impacta realment en l’opinió pública fins que els mitjans massius no ho acaben incorporant a la seva agenda.

Quan l’any passat MediaCat va proposar a Escacc de col·laborar en l’Anuari, ens hi vam sumar amb entusiasme. El llibre assenyalava dotze temes als quals els donava una segona oportunitat ja que havien passat desapercebuts. De retruc, servia també per fer una reflexió crítica –o sigui: autocrítica– sobre les inèrcies a les quals sovint es lliuren els mitjans. Deixo una pregunta a l’aire, per cert: què és més greu, el silenci per negligència o per mala fe?

En tot cas. Per al segon any, em van explicar que pensaven autofinançar el projecte a través del micromecenatge de Verkami. Era una idea en sintonia amb l’esperit del projecte i, a més, es demanava una quantitat relativament modesta. El resultat ha estat espectacular: en un sol dia es van recollir suficients fons com per redactar i editar el llibre. Això ha permès mantenir el procés obert, plantejant noves fites per al projecte i eixamplant la base dels qui volen col·laborar-hi.

Per tant, ja abans que s’editi l’Anuari, tenim una nova lliçó per als mitjans generalistes: cada vegada és més fàcil connectar una determinada informació amb el seu públic objectiu. Sovint parlarem d’audiències petites, però serà la suma de molts nínxols de lectors el que resultarà en un gruix suficient. Cal assumir que l’atomització inherent a Internet fa que cada cop la gent compri per peces i no per paquets. I adonar-se que, en aquests temps en què els models de negoci tradicionals s’han esberlat, la gent sí que paga, i de grat: només se li ha d’oferir-li alguna cosa que faci vibrar directament la seva corda més sensible. De la perdigonada, hem de passar al làser.

L’èxit del mitjà generalista del futur passa per saber aprofitar el seu múscul financer i dimensió empresarial per pinçar quantes més cordes millor de manera simultània. I, esclar, que sumin un acord harmònic, és a dir, una línia editorial coherent. Estiro la metàfora per concloure que un mitjà avui només sobreviurà si es basa en la música, no en els silencis com els que denuncia l’Anuari.

ÀLEX GUTIÉRREZ

(President de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació)