Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En el transcurs d’una conferència del llavors jutge Baltasar Garzón al Fòrum 2004 de Barcelona tres joves li van mostrar unes pancartes on denunciaven la seva complicitat amb la tortura i demanaven l’absolució de tres joves del barri barceloní de Gràcia encausats a l’Audiència Nacional espanyola. Garzón, que no instruïa aquell cas, va aconsellar els joves reclamar que fossin jutjats amb celeritat per tal de poder demostrar la seva innocència.

Però arribat el moment, el mateix Garzón no s’ha aplicat la recepta i també ell va tractar d’endarrerir el procés, recusar els jutges i un cop condemnat s’ha negat, en termes molt durs, a acceptar la sentència. Una anècdota que il·lustra la complexitat del personatge més enllà de les trinxeres, radicalment a favor i en contra, que avui hi ha profundament marcades a totes les portades catalanes i espanyoles. Aquesta petita biografia vol ser una ajuda per entendre qui és Garzón més enllà de l’heroi o el malvat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

1.El 1990 es fa famós per la lluita contra el narcotràfic: Pel cas Nècora es condemnaran fins a 30 de les persones encausades i marcarà un abans i un després per a l’activitat de la màfia a Galícia. Tot i l’èxit les escoltes telefòniques són desestimades com a prova per ser considerades il·legals. Llavors Garzón criticaria que amb la legislació de l’època era impossible lluitar contra el crim organitzat.

2.”Operació Garzón” contra independentistes catalans: El 1992 més de 60 persones són detingudes per la seva presumpta vinculació a Terra Lliure. La majoria ni tan sols seran processades i se l’acusa de practicar una persecució per motius ideològics. Tot i que hi ha desenes de denúncies per tortures, aquestes mai van ser investigades. El 2004 el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnaria l’Estat espanyol per no investigar aquests fets.

3.Pas per la política: A les eleccions de 1993 es presenta com a segon a la llista del PSOE de Madrid, just per darrera de Felipe González, qui el considera el seu fitxatge estrella per als comicis. Tot i els rumors que apuntaven a ministre de Justícia és “relegat” a delegat del Pla Nacional espanyol sobre Drogues. Dimiteix al maig 94, menys d’un any després de prendre possessió del càrrec.

4.GAL: Als pocs mesos de sortir del Govern, al juliol de 1994, reobre el “cas Segundo Marey”, relacionat amb la guerra bruta al País Basc i comença així un dels pitjors malsons del darrer Govern de Felipe González. En aquella època van ser constants els enfrontaments de Garzón amb Alfredo Pérez Rubalcaba, llavors ministre de Presidència, qui va acusar el jutge d’instigar una “venjança política” contra el seu partit. Llavors era la premsa de dretes la que va aplaudir el seu “valor i independència”. El cas també va arribar a Estrasburg, que si bé va absoldre l’Estat espanyol, a la sentència s’afirmava que “la imparcialitat del jutge d’instrucció Núm. 5 de l’Audiència Nacional Espanyola [Garzón] podria estar en dubte” per les “relacions personals conflictives” i “l’enemistat manifesta” entre el demandant i el Magistrat”.

5.“Tot és ETA”: Ja amb Aznar al Govern espanyol desenvolupa la teoria de “l’entorn d’ETA”, que li permet acusar de pertinença a banda armada a qualsevol persona ocol·lectiu que “defensi els mateixos objectius” que l’organització. Aquesta és la base del macrosumari 18/98, que inclou des de mitjans de comunicació com Egin o Egin Irratia, associacions culturals com AEK, polítiques com KAS o Ekin i fins i tot col·lectius pacifistes com la Fundació Joxemi Zumalabe. Molts dels acusats van ser posteriorment absolts però part del mal mai seria compensat, com per exemple el de l’Egin, que després d’anys de clausura preventiva ja mai va tornar als quioscos i el tancament del qual va ser qüestionat per la pròpia Audiència Nacional espanyola en la sentència pel cas Egunkaria. Durant aquesta la causa hi ha desenes de denúncies de tortures que mai van ser investigades.

També al País Basc decideix suspendre les activitats de Batasuna el 2002, dies abans de la seva il·legalització, en una decisió que molts van entendre motivada per un afany de reconeixement mediàtic, ja que era jurídicament innecessària.

6.Cas Pinochet: Guanya reconeixement internacional a inicis de l’any 2000 a l’obrir una causa contra l’ex-dictador Augusto Pinochet a petició d’associacions de víctimes del seu règim. Encara que el cas va resultar un fracàs jurídic i Pinochet va morir sense haver estat jutjat, per a molts defensors dels drets humans va tenir una importància clau a l’obrir la porta per a la persecució d’antics dictadors. Segons alguns crítics, la mala instrucció del cas és el que va permetre la fugida de Pinochet a Xile.

El cert és que tot i que Pinochet va morir sense haver anat a judici, des de llavors s’ha obert una porta i han estat nombrosos els casos de genocidi investigats a diferents tribunals del món, inclòs el franquista que té una causa oberta a Argentina.

7.Privilege: El 2001 es produeix un dels seus fracassos més mediàtics. La retenció i desballestament del Privilege a les Canàries, acusat de transportar el major carregament de cocaïna de la història acaba sense cap rastre de droga.

8.Les altres inhabilitacions: El gener del 2002 s’inhabilita els tres jutges de la secció quarta de l’Audiència Nacional espanyola, Carlos Cezón, Carlos Ollero i Juan José López Ortega, després de ser condemnats per prevaricació al facilitar la fuga d’un narcotraficant al que havien donat la llibertat de forma inexplicable. Encara que formalment Garzón no hi tenia cap relació, era notori el seu enfrontament amb aquesta magistrats, que havien absolt molts dels seus casos més transcendents com els relacionats amb l’esquerra abertzale. En l’època, va ser el mateix El País qui va publicar aquesta interpretació, similar a la que avui té sobre la inhabilitació de Garzón, acusant la Fiscalia de l’Estat, llavors en mans del PP, de maniobrar en favor de Garzón, qui no va dir res sobre el cas.

9.Retorn a Catalunya: El març del 2003 ordena l’empresonament de dos anarquistes catalans sota aplicació de la legislació especial antiterrorista per l’acusació de cometre uns sabotatges, al considerar que, aquests fets per si sols, suposarien un delicte de formació d’organització armada. Aquesta tesi jurídica va ser molt criticada per les associacions de drets humans a l’estendre enormement l’abast del règim d’emergència.

L’abril del mateix any tres joves de Torà (Segarra) serien detinguts en circumstàncies molt similars també en una investigació de Garzón. Una anàlisi mèdica forense va certificar que un dels detinguts havia pres drogues durant el període d’aïllament. A pesar de la demanda de la defensa d’investigar les presumptes tortures, el cas no va ser admès a tramit. La mateixa tesi va ser utilitzada pel mateix Garzón per aplicar la a dos anarquistes catalans el març del 2003.

10.Persecució al gihadisme: Des de 2003 comença una implacable persecució a presumptes militants gihadistes a l’Estat espanyol amb molta cobertura mediàtica. Algunes de les seves operacions més mediàtiques, com “Nova” o “Tigris” –desenvolupades en bona part a Catalunya- van acabar desinflant-se als jutjats amb absolucions i penes mínimes. Del quasi un centenar de detinguts en aquestes causes, la meitat van ser posteriorment absolts, encara que pocs mitjans ho van publicar.

Entre aquests casos destaca la detenció i empresonament del periodista d’Al Jazeera Taysir Alony, que recentment ha guanyat la demanda contra l’Estat espanyol al Tribunal d’Estrasburg per no haver-se respectat el seu dret a un judici just. També en el seu cas es van produir escoltes telefòniques il·legals.

11.Boutade?: Garzón s’ha fet famós pels seus casos espectaculars, amb moltes connotacions polítiques i, sovint, difícils de materialitzar. Entre els seus processats o investigats hi ha noms com Bin Laden, Silvio Berlusconi o Henry Kissinger o institucions com el BBVA o Guantánamo. Per als seus defensors això el converteix en un jutge valent disposat a enfrontar-se al poder, però la seva manca de resultats fa que molts juristes el vegin més com un agitador que com una eina eficaç contra els abusos del poder.

12.300 denúncies de tortures: El juliol del 2011 Garzón s’integra al Comitè Europeu de prevenció de la Tortura. Desenes d’associacions i advocats especialitzats en drets humans havien enviat una carta al Govern Zapatero per a que reconsiderés la seva candidatura. Van calcular en 300 les persones que havien denunciat maltractaments en els sumaris que havia instruït sense que mai ho investigués. Ja llavors havia començat les seves instruccions contra la trama Gürtel i pels crims contra la humanitat del franquisme i rebia el suport del moviment de memòria històrica i bona part de l’esquerra espanyola pels seus problemes amb l’extrema dreta, la caverna mediàtica i la justícia espanyola.

13.Gürtel i crims del franquisme: Ni les múltiples sentències contra les seus processos a Estrasburg ni les protestes dels grups de drets humans han aconseguit limitar la immensa capacitat instructora de Garzón. Ha estat el propi sistema judicial al que ell pertanyia qui ho ha fet en el moment de començar a investigar temes sensibles com la corrupció o els crims del franquisme