Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Entrevista a Antoni Gomila, nou secretari general del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), escollit durant l’assemblea del sindicat celebrada dissabte passat.

La darrera assemblea de l’SPIB s’ha centrat en la pèrdua de llocs de feina per a periodistes, quina és la situació actual a les Balears?

Han tancat diferents capçaleres i també ho ha fet Ràdio Televisió de Mallorca. IB3 ha reduït no sols la plantilla, sinó les seves comades, el que s’ha traduït en ERO en moltes productores. Hem calculat que el darrer any s’han perdut 300 llocs de treball fixes i uns 150 de col·laboradors, i això en un sector que deu rondar –i dic les xifres de memòria- en uns 2000 professionals de la comunicació a les Illes. O sigui que el percentatge és molt alt.

Què es pot fer des de l’SPIB per revertir aquesta realitat?

Som conscients que la crisis dels mitjans és molt severa, els grans mitjans ja no són una sortida laboral real i hem d’estudiar alternatives. Des del sindicat ens hem plantejat a donar-li un nou enfocament a les nostres formes de treballar. Les noves tecnologies ens donen oportunitats de crear noves empreses, potser no cal esperar que vingui un empresari i ens doni feina i creiem que podem ajudar als periodistes a l’atur a crear els seus propis mitjans oferint formació, intercanvi d’idees, etc. Avui l’autoocupació i el cooperativisme són un camp per explotar.

Això suposa un canvi en les formes de fer sindicalisme? Fins ara aquest s’havia centrat més en la defensa dels assalariats més que en la recerca d’alternatives a l’empresa tradicional.

Més que un canvi és una acumulació. En aquesta assemblea també ens hem marcat l’objectiu de millorar la nostra implantació als mitjans de comunicació, creant nous comitès d’empresa o reactivant-ne d’altres que estaven una mica aturats. La via per lluitar contra l’atur no és acceptar l’empitjorament de les condicions laborals dels que encara treballen.

El sector de la comunicació viu una reconversió en tota regla, però es veu poca conflictivitat.

Sí, el nivell de lluita no és a l’alçada de la situació. Això passa, per una banda, per motius extrapolables a la resta de treballadors, sobretot per la por a perdre la feina, que fa que s’acceptin pèrdues enormes de drets laborals. Però a més els periodistes tenim una tendència molt gran a parlar dels problemes dels altres i molt poc dels nostres, em part per tradició professional i en part per la política de les pròpies empreses de comunicació. Això és una cosa que des dels sindicat volem contribuir a canviar. Volem potenciar el nostre web i les nostres pròpies eines de comunicació per fer més visible la problemàtica laboral dels periodistes.

I aquesta sensació de desànim no s’ha contagiat a l’assemblea?

No, al contrari. Fa un any no es va poder celebrar aquesta assemblea per falta de quòrum i aquesta ha estat tot un èxit. Crec que la dinàmica de por i silenci es va trencant poc a poc i es noten més ganes de lluitar, de reivindicar. Crec que en aquest punt estem en un bon moment.

Un dels debats més forts actualment al voltant de la comunicació és el de la funció dels mitjans públics. Quina és la situació a Balears?

Molt preocupant. Al tancament de RTM, que ja va ser un desastre hi ha la possibilitat de reduir els serveis territorials de RTVE i l’amenaça sobre IB3, que podria ser tancada o privatitzada, el que ja seria la catàstrofe majúscula, no sols des del punt de vista laboral, sinó també de les garanties del drt a la informació.

Precisament en el cas de RTM es va donar una insòlita aliança entre treballadors i societat civil. Creu que és una experiència a repetir?

Sí clar. Hi ha una necessitat d’informació per part de la gent i també d’accés als mitjans per part de les organitzacions socials i culturals que en gran part sols poden ser garantides per mitjans públics de qualitat i proximitat. Això es va veure en les protestes ciutadanes contra el tancament de RTM i aquest és un camí a explorar. Ens hem d’ajudar entre tots si no volem perdre el dret a la informació.

L’amenaça sobre IB3 ha coincidit amb una nova política lingüística molt restrictiva amb el català. Quina relació hi veieu?

És obvi que IB3 només té sentit si la seva llengua vehicular és el català. Per fer el que fan les altres i amb el mateix idioma perd la seva raó de ser i llavors se’n facilita el tancament. El català i la mateixa supervivència d’IB3 van lligades.