La cultura catalana esdevé un reclam per a la premsa del país

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Avui ho havia fet en ple boom del ‘rock català’ dels 90’s i ho va tornar a fer el 2008. Parlo de dues col·leccions de CDs dedicats a la música en català que regalava setmanalment aquest rotatiu. Fins aleshores, si no recordo malament, pocs diaris, o cap, havien posat l’ull en la música en català.

Però, sembla que això està canviant, i la música nostrada, i la cultura en general, està esdevenint un reclam dels mitjans fets a Catalunya per a captar l’atenció dels lectors. I, això és bo! (de tant en tant, una bona notícia sobre els mitjans de comunicació i la cultura ens pot alegrar el dia, no?).

És el cas, per exemple, del diari Ara, que recentment ha regalat/venut CDs amb temes d’intèrprets del Festival Acústica i del popArb, el nou CD de Feliu Ventura, i el videoclip ‘Anviversari’ dels Manel.

Per la seva banda, La Vanguardia ha fet el mateix amb Marina Rossell i Pau Casals i, dins del món del cinema català va ser força important l’aposta que va fer el rotatiu del Grup Godó amb Pa Negre -en una dura batalla amb el diari Ara que també va fer aquesta oferta-.

I, la cosa no acaba amb l’oferta de CDs/DVDs, en les edicions digitals del diaris també hi ha espai pels llançaments en exclusiva de vídeoclips, com aquest d’Antònia Font que anunciava recentment El Periódico, el d’Anna Roig i L’ombre de ton chien a l‘Ara, o el de Gertrudis, el d’Élena i d’Els Amics de les Arts a La Vanguardia.

I, tot això, sense oblidar l’èxit rotund -salvant les distàncies, i els motius- del Disc de la Marató, que ja li és un clàssic convertir-se en el CD més ‘venut’ de casa nostra.

Per tant, és una gran notícia que la nova fornada de pop en català i alguns èxits del cinema produït a casa nostra s’estiguin convertint en reclam de la premsa catalana per a captar l’atenció dels lectors.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.