De Llatinoamèrica estant

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ho afirmava l’Espinàs fa anys, ell que en deu portar més de 35 fent-ho. És més fàcil escriure un article diari que un de periodicitat escadussera. Què escullo d’entre la ingent quantitat d’ignomínies que pateixen els del nostre gremi per aquestes Amèriques. I més que què trio, com puc trobar informació de primera mà fiable, confiable. Em direu que investigant, és clar. Però ni així. Resulta tot massa complex, els grisos ho omplen tot i en periodisme busquem el blanc o negre. Això sí: amb unes notes de color que atreguin.

Començarem per les multes imposades als directors de El Universo de Guayaquil. Han d’indemnitzar amb 40 milions de dòlars al president Rafael Correa a Equador per un suposat dany moral. I tres anys de presó més, tot per publicar un article d’opinió on s’afirmava que Correa va ordenar obrir foc contra civils en el motí policial de setembre de 2010. Els autors d’un llibre sobre un germà seu acusat de corrupció titulat El gran hermano també han estat multats amb un milió de dòlars cadascun. Unes xifres descomunals en un país on el salari mitjà és de 218 dòlars. I tot plegat per una  intolerància absoluta a les crítiques. Però, és clar, Correa vol desmantellar l’oligarquia, ben representada pels grans mitjans, i quina millor forma de fer-ho que tocant-los les butxaques, empresonant-los i autocensurant-los.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Contrastar, verificar. Una tasca ineludible a la nostra feina, però que avui m’obsessiona pel documental que acabo de veure, Inside Job, Treball Confidencial, sobre l’actual crisi econòmica. El documental evidencia com n’estava d’anunciada la crisi però les xarxes de poder, sempre a les mateixes mans, no hi volien fer res perquè hi haguessin perdut massa. Des dels acadèmics de prestigioses universitats com Harvard o Columbia, fins als directius de les anomenades agències qualificadores “que emetem opinions” passant, és clar, pels càrrecs polítics. Tots ben conxorxats i amb la cobdícia per sobre de tots. I amb la mentida. Curiosament dos dels personatges que es veuen més francs, i  hi queden millor, han estat desbancats per denúncies sobre el que un d’ells anomena “vicis privats”. Serà casualitat…

Massa casualitats. T’exasperes perquè tot és proper. Esperes que comenci un partit de futbol d’un fill i xerres amb els pares. Parlant de què fem tots per aquí, et comenten el seu motiu com aquell qui res, sense dramatisme. Som als EUA perquè al meu pare, periodista i director d’un important diari, el van matar en sortir de casa per sopar a fora. Celebràvem l’aniversari de la meva mare, fa just un parell d’anys. Poc abans havia publicat que a Veneçuela no hi havia voluntat per protegir els ciutadans. Per les fonts oficials va ser un intent de robatori de  vehicle. La llista segueix oberta a tot Llatinoamèrica.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.