Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els diaris del Grup Vocento semblen disposats a demostrar que la “primavera valenciana” no és fruit de la indignació provocada per les imatges de les violentes càrregues policials contra uns estudiants que senzillament reclamaven calefacció al seu institut sinó que al darrere hi ha una ma negra que mou els fils de la revolta sense explicar exactament com.

Per a demostrar-ho el diari valencià ha publicat que el web primaveravalenciana.com es va posar en marxa el dissabte 18 de febrer, que es troba allotjat al servidor de Compromís i que va ser registrat per la mateixa persona que també és propietària d’altres adreces virtuals d’agrupacions locals de la coalició. A partir d’aquesta dada el periodista argumenta que des d’aquest web “s’avivarien les revoltes” en una “operació aparentment improvisada” per posar l’etiqueta #primaveravalenciana com a tendència mundial a Twitter ja des d’abans que comencessin les manifestacions.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per a que aquest discurs tingui coherència l’article oblida explicar que les manifestacions i les càrregues havien començat el dimecres 15 i que ja el divendres 17 la diputada de Compromís Mònica Oltra havia estat colpejada per la policia, tal i com n’havia informat el mateix diari. En realitat, la concentració de dilluns, que va derivar en vuit hores de càrregues policials, estava convocada des del divendres i la revolta dels estudiants ja havia arribat a ser tendència a Twitter amb les etiquetes #IESLluisVives i #LluisVivessinmiedo. També estava penjada al web Actuable la recollida de signatures per demanar la dimissió de la Delegada del Govern espanyol Paula Sánchez de León.

És per això que no sols no resulta tan estrany que algú crees un web per unificar les diferents informacions disperses que ja començaven a inundar internet –de fet, primaveravalenciana.com no és més que un storify que agrupa continguts d’usuaris diferents- sinó que ni tan sols va ser tan ràpid ni tan eficient, ja que altres mitjans alternatius com L’Accent, Ràdio Klara o el col·lectiu Mel de Romer van tenir molta més incidència a l’hora de cobrir les manifestacions.

Per la seva banda, ABC encara va anar més lluny i ja al mateix dissabte 19 publicava que “investiguen la promesa d’aprovats a canvi d’anar a protestes estudiantils”. Segons aquesta tesi les manifestacions estarien “encoratjades” pels professors i citava denuncies i testimonis de pares i alumnes que estaven sent “investigades per la policia i Inspecció d’educació”. Al reportatge, però, no s’aporta cap nom –ni tan sols canviat- ni la declaració de cap denunciant concret ni s’esmenta la font més enllà d’una genèrica “policia”. Per demostrar la seva tesi el diari cita el comunicat del claustre del Lluís Vives mostrant la seva repulsa per l’actuació policial.

Aquest tipus de notícies són habituals a tot el món quan hi ha revoltes i protestes ciutadanes de certa magnitud. Molts mitjans a Catalunya van apuntar que una difusa “xarxa internacional antisistema” era al darrere dels incidents de Barcelona durant la vaga general del 2010 i del bloqueig al Parlament de l’any passat. També Ben Ali va acusar a una “ma negra estrangera” de ser darrere la primavera tunisiana, Mubarack va assenyalar alternativament Israel i Al Qaida i per Gaddafi l’imperialisme i els islamistes manipulaven el poble libi.