És possible una sortida a la crisi que no sigui passar pel cercle –a primera vista viciós- de més austeritat, més deute i més recessió? Des de fa gairebé dos anys economistes keynesians, articulistes d’esquerres, moviments socials i fins i tot els indignats han reclamat que hi havia una alternativa anomenada Islàndia i fins i tot van batejar així un espai de l’ocupada Plaça Catalunya del 15M. Durant mesos es va denunciar el silenciament mediàtic que envoltava el que succeïa en aquesta petita illa que voreja el cercle polar àrtic. Mèdia.cat li va dedicar un article aquesta setmana farà just un any que va ser un èxit d’audiència.

Doncs sembla que no sols es comença a esquerdar aquest suposat mur de silenci –TV3 li va dedicar un 30 minuts, el seu programa documental estrella, i El País està publicant aquests dies una sèrie de reportatges de profunditat- sinó que l’editorial d’avui de La Vanguardia aposta per estudiar, literalment, una “Sortida a la islandesa”. Tota una sorpresa en un diari que s’ha caracteritzat per defensar repetidament l’ortodòxia econòmica neoliberal en matèria econòmica i pressupostària i la “inevitabilitat” de les retallades i la pèrdua de drets socials.

Perquè l’alternativa islandesa –segons el propi diari del grup Godó- va passar per “negociar una reducció d’un 70% amb els creditors (…), empresonar banquers i, mitjançant un referèndum, va impedir sotmetre al país al dictat del Fons Monetari Internacional”. Per posar sols un exemple de la línia habitual de La Vanguardia es pot recordar que va considerar un “Eurodrama” que l’ex-primer ministre grec Iorgos Papandreu proposés convocar un referèndum en termes molt més moderats que el que van votar els islandesos. Aquest editorial també destaca que Islàndia ha crescut un 1,3% el darrer trimestre i que es calcula que arribarà al 3% aquest any, contra les recessions que viuen Grècia o l’Estat espanyol, i que “el país ha recuperat el crèdit dels mercats internacionals”. Naturalment el diari s’encarrega de recordar que s’ha fet un programa d’ajustos draconià i una notable pujada d’impostos” però res a veure amb el que s’està vivint als països mediterranis i que s’ha salvat el gruix de l’estat del benestar que fins i tot ha incrementat la seva xarxa de seguretat social.

També s’esmenta en aquest editorial la “reforma de la constitució”, en realitat la redacció d’una nova per part de ciutadans sense filiació política en base a les propostes fetes per internet per milers de persones anònimes que obligarà a passar per referèndum qualsevol mesura legal que reclamin un 10% dels ciutadans; la “nacionalització dels bancs” –després de deixar-los caure sense que això suposés el col·lapse del país- i “l’empresonament dels banquers”,  entre 90 i 200 persones podrien ser imputades per la fiscalia, incloent els ex-directius dels principals bancs i l’ex-primer ministre conservador.

El que ja no diu La Vanguardia –segurament per manca d’espai- és que aquesta “reducció” d’un 70% del deute s’ha fet des d’una posició de força, ja que la primera aposta del Govern islandès –recolzat per un 93% dels seus ciutadans en referèndum- va ser de no pagar. Davant aquesta amenaça, la resposta dels anomenats mercats no va ser –tal com amenaçaven les veus més catastrofistes- l’aïllament de l’illa i la seva conversió en una rèplica polar de Cuba, sinó la negociació, l’acceptació de noves condicions molt més favorables per a les finances públiques islandeses i, fins i tot, millors notes per part de les qualificadores internacionals. També han inclòs mesures legals per protegir el deute dels particulars, com el topall que cancel·la automàticament qualsevol deute hipotecari que superi el 110% del cost de la casa o que ha convertit en il·legals els deutes en moneda estrangera, pel que protegeix els deutors de la devaluació de la corona.

Una sèrie de mesures que La Vanguardia assegura que “convé tenir en compte”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019