Les veus del sud

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquests dies hem estat testimonis de l’aposta desacomplexada de l’Ara per garantir una difusió digna arreu del País Valencià. Un esforç que es correspon amb la presència habitual al diari de continguts d’aquest territori dels Països Catalans. També és destacable el seguiment normalitzat de l’actualitat del País Valencià que fa El Punt-Avui i, pel que fa a la televisió, gairebé podem personalitzar en Empar Marco la representació valenciana a la televisió pública catalana. Però no n’hi ha prou.

Els mitjans principatins tenim la tendència de vincular i situar el País Valencià a l’espai dels successos i de la informació desgraciada. La sempiterna crònica sobre la penúltima corruptela, la informació puntual d’un país que no sap ploure, un crim escabrós o la impunitat ultradretana, dibuixen només una part del retrat d’un territori que veu com s’esmorteeixen de forma absurda ecos que ens ajudarien a entendre i a fer més nostra aquesta part del país.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El País Valencià ha estat i és un far d’avantguarda artística, és l’espai on viuen i han viscut referents intel·lectuals ineludibles per entendre la Catalunya contemporània, amb Joan Fuster al capdavant; és, també, la part del país que fa lluir amb més força i determinació una societat civil organitzada amatent i exemplar amb capacitat de generar projectes ambiciosos i reeixits enmig d’un entorn que els minoritza i, quan cal, els criminalitza.

Benvinguda sigui, doncs, l’atenció i l’anàlisi que hem pogut veure, escoltar i llegir quan els estudiants valencians han vist conculcats els seus drets més elementals a mans d’una policia impròpia i vergonyant per un estat que es vol democràtic. Però, insistim, no n’hi ha prou. Des dels mitjans que es fan al Principat, i específicament des de Barcelona, ens cal un major esforç i defugir la superficialitat a l’hora de seguir i difondre el dia a dia del País Valencià.

Fa una colla d’anys, Lluís Llach va començar un concert a València amb una disculpa: “Els catalans del nord sempre tenim la sensació d’arribar tard a aquesta terra vostra”. Potser ja és hora d’anar a l’hora.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.