El regidor imputat ENCARA no ha dimitit

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha estat declarat no culpable d’un delicte de suborn impropi. Si bé el procés judicial ha acabat, abans d’entrar a judici aquest home era president del País Valencià i es declarava innocent; en acabar, la justícia l’ha declarat innocent, però ell ja no és president, tot i haver guanyat unes eleccions. D’acord que va decidir lliurement deixar el càrrec, i d’acord que “la dona del Cèsar blablabla”, però la manera com vam informar del cas… no va influir-hi?

I si no parléssim d’un president? I si parléssim d’un regidor de poble, on la pressió mediàtica i social és molt més directa? Sabem de què parlem quan el jutge instructor imputa algú? Ser imputat immediatament et converteix en culpable? Realment ens adonem de què volen dir frases com “el regidor/conseller/diputat/president/… imputat ENCARA no ha dimitit”? Què pressuposem amb aquest “encara”? Que imputat és igual a delinqüent? Ens adonem de la càrrega pejorativa del que escrivim per a l’acusat que se sap innocent?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Massa sovint, la precarització a què ens trobem abocats fa que no tinguem la preparació suficient per atendre les notícies com es mereixerien, i l’afectat acaba sent tant el lector com el propi protagonista dels fets. L’altre dia m’explicaven el cas d’una scoop econòmica que, en entrar a la redacció, com que no hi havia ningú expert en el tema, va acabar morint-se tota sola. O d’una notícia que patia del fetge i la va atendre un especialista en temes del cor. O una que tan sols venia a visitar-se perquè tenia càries i el ginecòleg que la va atendre no sabia ni per on començar. O, pitjor, un estudiant que ni tan sols havia acabat fet el MIR estava realitzant una amputació a una notícia ferida en accident…

Us imagineu que casos d’aquestos passessin a la sanitat? A la premsa, passen. Personalment, per no parlar de ningú altre, vaig començar en aquest món fent esports… quan pràcticament no tenia ni idea de quan duraven els partits sobre els què havia d’escriure! Qui estigui net de culpa…

Després ens preguntem per què la gent no compra diaris, a no ser que ens regalin la tassa d’en Miró o el CD d’en Von Karajan.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.