Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Enric Juliana té clara la resposta a la pregunta que encapçala aquest article: “Una fogata a la calçada del carrer Balmes va captar l’atenció dels dispositius electrònics d’informació instantània i va difondre a internet la falsa imatge d’una Barcelona en flames”. L’analista oblida, però, la responsabilitat del seu propi diari, que opta per destacar en portada la fotografia de l’atac a una seu del Banco Popular com a imatge gràfica més representativa de la jornada d’ahir. A l’edició digital del mateix diari, nou de les quinze peces dedicades a les mobilitzacions estudiantils porten titulars relacionats amb destrosses, càrregues i detencions. Sembla que internet no és l’únic culpable d’aquest biaix informatiu.

A la resta de diaris que s’imprimeixen a Barcelona la cobertura és desigual: L’Ara opta també per una sola imatge d’un contenidor en flames, El Periódico intenta compensar i sota la fotografia aèria d’una manifestació immensa n’hi ha un altre d’un encaputxat apedregant –segons la informació al peu- l’edifici de la borsa i sols El Punt Avui aposta per fotografiar sols la capçalera de la marxa i relegar els incidents a un dels tres subtítols. TV3 va optar, al Telenotícies Vespre d’ahir, també per cobrir sobretot la jornada de vaga i les seves raons i sols fer esment als actes de violència al final del reportatge. La tertúlia de RAC1, en canvi, ha destacat abastament els incidents per sobre de les reivindicacions estudiantils.

Encara que aquest seguiment és força més equilibrat que el que va seguir la vaga general de setembre del 2010 i perden força les teories conspiratives de la “conxorxa antisistema” –en aquest sentit tan La Vanguardia com El Periódico inclouen la paraula “malestar” als titulars- encara hi ha una sobrerepresentació evident en favor dels actes violents per explicar una jornada que va mobilitzar desenes de milers de persones a tot el país, amb les universitats i instituts tancats, talls de trànsit, ocupacions de rectorats i molts altres elements informatius a tenir en compte, entre el que no és menys important l’explicació del perquè s’ha produït aquesta situació, que sovint queda reduïda a una transcripció de les declaracions creuades dels bàndols en conflicte.

Aquest enfocament a més podria tenir una altra conseqüència per al periodisme. No està fomentant –a l’exagerar-los- els comportaments que assegura combatre? Quina responsabilitat tenen els mitjans en “l’efecte crida” al que al·ludeix el conseller Felip Puig l’endemà de cada avalot? Un altre element a tenir en compte per al debat que, inevitablement, sorgeix entre la professió cada cop que hi ha una cobertura d’aquest tipus.