Davant d’una protesta de qualsevol tipus, els mitjans de comunicació haurien d’informar-ne sobre el seu desenvolupament, les seves motivacions, repercussions i, en cas d’haver-n’hi, conseqüències negatives. Si es tracta, però, de mitjans amb criteris més polítics que periodístics i les seves directrius són oposar-se a la mobilització, aquests tenen dues opcions: o bé silenciar-les o bé criminalitzar-les. Però les dues són difícilment compatibles a risc de fer el ridícul.

Això és el que li ha passat a la ràdio i la televisió públiques valencianes –Canal9 i Ràdio9- en relació a les protestes que es realitzen diàriament a la mascletà de la plaça de l’Ajuntament de València. El primer intent, decidit va ser silenciar la xiulada contra les autoritats presents al balcó consistorial, al que va col·laborar l’organització pujant el volum de la música ambiental i Canal9 –que diàriament emet la mascletà en directe- reduint les seves connexions el temps mínim imprescindible abans i després de l’esclat dels petards, sense poder evitar, però, grans problemes als tècnics de so que havien de garantir una bona sonoritat de les explosions apagant, a l’hora, el so de l’esbroncada. El mateix president de la Generalitat, Alberto Fabra, declarava el segon dia de protestes “no haver sentit els xiulits”.

Però com aquests no van aturar-se, sinó que cada vegada van anar a més i més –amb les xarxes socials i mitjans digitals fent una cobertura alternativa, amb vídeos diaris de les protestes- l’estratègia va canviar i va passar a criminalitzar l’esbroncada, tot assegurant que aquesta anava dirigida a les falleres i no als polítics, que s’havia “vexat” les nenes de la cort d’honor infantil i altres afirmacions en la línia de les que es venen fent sobre la primavera valenciana des que aquesta va esclatar el 15 de febrer.

El problema és que les noves directrius no van arribar als periodistes de RTVV, que van seguir sense informar de l’escridassada en les seves retransmissions. El el punt àlgid d’aquesta paradoxa es va donar ahir a Ràdio9, els locutors del qual van assegurar que no havien sentit cap xiulet i, pocs minuts més tard, Alberto Fabra denunciava, en el mateix programa, la mala educació dels manifestants que “politizaven una festa de tots”.

Sobre aquest darrer apunt –la politització de les falles- l’Associació d’Estudis Fallers ha publicat un interessant article al seu web reivindicant la tradició de les xiulades populars a la cridà i altres actes institucionals, posant com a exemple les protestes massives que es van produir entre els anys 1965 i 68 per exigir que la Cridà es fes en valencià, el que es va aconseguir parcialment. Una altra xiulada en falles, però de signe contrari, es va produir molt més recentment, quan fa sols dos anys milers de persones van escridassar la llavors vicepresidenta del Govern espanyol María Teresa Fernández De la Vega en una acció que mai va ser condemnada pel PP o la Junta Central Fallera.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018