Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El context econòmic i social actual està colpejant constantment el sector comunicatiu per castigar mitjans i drets i condicions laborals dels treballadors. Amb aquest teló de fons, les xarxes socials s’han alçat com a ventilador de la solidaritat intergremial i social creant –per exemple- hastags il·lustratius en cada cas. Ara bé, la resposta plasma la realitat? Si és així, ens hem de preocupar? Possiblement sí perquè TVC i Catalunya Ràdio, els dos principals mitjans públics del país, no aglutinen massa suport.

Els treballadors de la CCRTV han patit una rebaixa salarial del 5% primer, i se n’acosta una segona del 3%. Han desaparegut drets laborals i el fons social ha quedat tocat. I la qüestió de la publicitat té certs aires de sentència. I tot això, qui ho defensa? Poques veus externes s’han alçat per denunciar-ho i tret de comunicats puntuals, la repercussió a les xarxes socials ha estat baixa. I debilitar els mitjans públics, els nostres mitjans públics, és un mal negoci. Perquè lluny dels condicionants de l’empresa privada, els mitjans públics no han de rendir comptes amb ningú, han de respondre als interessos del país, no de cap particular –el model de gestió i la forma d’actuació obririen un altre debat. I això els fa més necessaris. Un país amb uns mitjans públics forts –uns serveis públics forts, vaja- és un país sa i madur. En aquest sentit, la línia respecte la visió que en tenia en Ramon Barnils és molt similar. Cal defensar uns mitjans públics potents. I treballar per sentir-nos-en orgullosos.

Aquest no és un article científic, sinó que està escrit des de les percepcions i sensacions, i això el fa vulnerable. En primer lloc, qüestionar la solidaritat dels altres, a banda de ser un risc, només és una percepció, no una denúncia. En segon lloc, defensar les condicions laborals dels treballadors de la CCRTV no és un exercici de cinisme atenent la realitat del sector –valguin aquestes línies per insistir amb el suport a tots els companys afectats. No és un article amb voluntat de provocar sinó de despertar consciències. Perquè, quin model volem?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.