Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Després d’un any llarg de periple judicial i dos dies de deliberacions, ahir els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidien que el català com a llengua vehicular a l’ensenyament és plenament legal i avalaven el model d’immersió en funcionament des de fa 30 anys. Aquesta victòria de la Generalitat –que és qui va presentar el recurs- és plenament reflectida a les portades dels diaris, tan dels impresos a Barcelona –que ho destaquen positivament- com dels que ho fan a Madrid, que mostren el seu malestar amb titulars com “La justícia catalana manteja el castellà”, “El Tribunal català es nega a aplicar la sentència del Suprem sobre l’espanyol” o “Educació en castellà a Catalunya: només amb permís del jutge”.

Però la sentència del TSJC inclou un “però” prou important, ja que reconeix el dret individual de les tres famílies demandants a rebre per a elles una educació bilingüe. Un detall que pot sembla ínfim sabent que es tracta de sols tres famílies, però que s’engrandeix si es pensa en com s’ha d’aplicar a la pràctica la sentència: classes particulars pagades amb diners públics? Una escola especial per a famílies amb mandat judicial? El professor canviant de llengua quan es dirigeixi a cert alumne? A més basa el seu posicionament en la poca concreció de la sentència del Suprem espanyol, tribunal que, previsiblement haurà de tornar-se a pronunciar sobre el tema. Llavors què?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els titulars i editorials d’avui passen per alt aquests detalls i prefereixen apuntar-se al carro guanyador del Govern. La Vanguardia, per exemple, assegura que hi ha un “Nou aval de la justícia a la immersió en català”. Al seu interior, ni l’article del seu director ni l’editorial aclareixen aquest punt i prefereixen refugiar-se en l’ambigüitat de la sentència per no posicionar-se, encara que l’opinió del diari no pugui evitar mostrar desconfiança al posar entre interrogants el “punt i final?” que tanca dos dels paràgrafs. Una cobertura, la del diari del Grup Godó, que contrasta amb la poca rellevància que li van donar a la primera sentència del TSJC que posava en dubte el model educatiu plenament en català.

Encara més eufòric es mostra El Periódico, que sobre el “Tinguem la llengua en pau” titula: “Nou revés per al PP, Ciutadans i Convivència Cívica”, mentre el seu editorial assegura que l’actual sentència “ha de significar el tancament del llarg contenciós que es remunta al 2005 i que ha posat en risc el sistema d’immersió lingüística”. També la peça informativa principal comença amb un contundent: “El model d’immersió lingüística de les escoles catalanes no es toca”.

En una línia similar El Punt Avui posa en portada les declaracions d’Artur Mas –“Som on érem i d’aquí no ens mourem”- i assegura que el TSJC “no qüestiona la immersió lingüística a les escoles”. Però just a sota hi ha l’extracte de la sentència on es pot llegir: “reconèixer en aquest sentit la situació jurídica individualitzada [de rebre educació en castellà]”. L’editorial ja ofereix més espai per al matís i reconeix que l’actual auto “manté oberta una porta que ja era oberta des de la controvertida sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2010”. Amb aquesta perspectiva, doncs, les paraules del President de la Generalitat prenen un altre caire i deixen de semblar tan optimistes com ho eren a primera vista.

La visió més crítica es troba a l’Ara, on el seu titular positiu –“Aval a l’escola en català”- es matisa amb dos subtitulars on destaquen que “s’obre la porta a casos excepcionals” i –l’únic que s’hi fixa- “la decisió intranquil·litza la comunitat educativa”. El titular del reportatge interior encara rebaixa més el to guanyador del Govern: “El TSJC salva la immersió a mitges”. Una reflexió que fa seva el seu director al reconèixer que “Ahir vaig tenir per uns moments una síndrome de nit electoral sentint les valoracions sobre com queda la immersió, en què totes les parts ho positivaven per sortir-ne guanyadores”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019