Un cas conciliador

Treballar en premsa escrita, diària i comarcal permet rebre molt sovint inputs de les reaccions que ha provocat una notícia publicada i, moltes vegades, segons quin terreny es trepitja, aquests no acostumen a ser positius. Com a periodistes estem acostumats a rebre crítiques i algun aplaudiment, però, poques vegades, a veure com arran de la publicació d’un fet es pot canviar el curs d’una història prèviament fixada. Aquest darrer supòsit va ser un dels motius que em va fer interessar  per  aquesta professió i ara, darrerament, a través d’un cas concret m’ha reconciliat amb el periodisme.

Les participacions preferents, per qui no ho sàpiga, són un producte financer que fa uns anys es va difondre en diverses entitats bancàries. Milers de persones, i sobretot gent d’edat avançada, van adquirir en aquell moment un producte assessorats, en molts casos, pels directors de les oficines en qui, els clients tenien dipositat la confiança. Els clients  afirmen que no se’ls va presentar com un producte de risc, tal com s’ha acabat comprovant amb els anys i només cal recordar les recents manifestacions que hi ha hagut a Barcelona o a Madrid. Fa uns dies, vaig reunir-me amb una família per conèixer el cas d’un matrimoni de 85 i 80 anys d’edat que havien estat cridats a la seva entitat bancària per rebre la informació que els 18.000 euros estalviats no els podrien recuperar -i d’aquella manera- fins d’aquí a deu anys. Amb el disgust encara a sobre i la sensació d’haver estat estafats, aquella família d’una població mitjana va deixar-se fotografiar i va voler que el seu cas es difongués. La notícia va sortir publicada un dissabte i, al cap de tres dies, em trucava la filla: “Només vull que sàpigues què ha passat arran de què sortís publicada la informació perquè crec que ho has de saber…”, em va dir i va continuar: “L’endemà de la publicació, diumenge, ens va trucar un alt directiu de l’entitat per quedar per dilluns, i com que crec que s’ha de parlar amb tothom, hi vam anar:  Als meus pares els han ofert recuperar ja els seus diners i ho estem tramitant. Moltes gràcies, i felicita també el fotògraf per la magnífica fotografia”. Vaig penjar i vaig somriure mentre pensava que, a vegades, aquesta professió té els seus moments bons.