Una vicepresidència inútil?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa uns dies, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, donava un respir a l’electorat més sobiranista de CiU quan, en una entrevista al programa “Salvados” de la Sexta TV, deia sense dir que beneïa l’independentisme. L’expresident afirmava haver-se quedat sense arguments per rebatre les tesis dels independentistes.

El respir però ha durat poc i ara, al Parlament, CiU i PP han tancat un acord que obra les portes als populars a la gestió de la CCMA, això és TVC i les emissores de Catalunya Ràdio. A proposta de CiU, Brauli Duart serà el nou president de la Corporació. La novetat és que el seu número dos serà Armand Querol, a proposta del PP.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De nou la CCMA s’ha convertit en un pastisset a repartir entre les majories governamentals. Ens allunyem d’un model basat en la qualitat i el mèrit professional -criteris que també fan que una economia superi la crisi.

A banda del pas enrere en l’intent -fallit- de despolititzar la CCMA, fet en l’anterior legislatura, la mesura hauria de fer posar totes les alarmes. Per primera vegada aquest ens tindrà un càrrec executiu del PP.

Al marge de la impossibilitat de dotar-nos d’un model de mitjans de comunicació públics desgovernamentalitzats, el partit que defensa la transició nacionalista, ha optat per posar la guineu a vigilar el corral.

Tothom ha de poder tenir dret, si el seu perfil professional així ho acredita, a dirigir qualsevol corporació pública a Catalunya. Però en el cas que ens ocupa, vista la trajectòria professional de Querol, el criteri per la seva elecció obeeix a la seva filiació política al PP. De manera que la valoració que n’hem de fer d’un nomenament d’aquestes característiques no pot ser sota paràmetres professionals, sinó sota els mateixos criteris utilitzats pel nomenament, els polítics.

Els paràmetres polítics del nomenament de Querol ens remeten al partit que l’ha proposat pel nomenament, el PP. És una formació que en matèria de polítiques comunicatives no és la millor de les garanties per a l’actual model de televisió i ràdio públiques en català. Només cal mirar la gestió feta en d’altres territoris del país. Al País Valencià, Canal9 és en fallida econòmica i ha desenvolupat un model lamentable basat en la mediocritat televisiva i la manipulació i la censura política. Entre els seus èxits comunicatius hi ha també el setge a les emissions de TVC al País Valencià, fins a aconseguir el tancament dels repetidors que en feien possible l’arribada del senyal de la televisió pública catalana. És el mateix partit que ha tancat la Televisió de Mallorca, i que exporta el model de Canal9 a IB3. Així mateix, és el partit que ha defensat el secessionisme lingüístic i cultural del català, tant al País Valencià, com a les Illes. De fet, a les Illes, l’executiu de Bauzà està duent a terme l’enderroc de les ja dèbils lleis destinades a normalitzar l’ús del català. És el mateix PP que a les Illes i al País Valencià ofega les línies escolars en català i que lluita amb ungles i dents contra la política d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

El PP també és el partit que va dur l’Estatut al Tribunal Constitucional. I és també el partit que ara, de la Moncloa estant, planteja la recentralització de competències autonòmiques per “lluitar” contra la crisi. El mateix que va voler fer José María Aznar, en el seu darrer mandat amb majoria absoluta i sota la bandera d’un “patriotisme constitucional” recuinat per l’ocasió.

La llista es pot ampliar tant com es vulgui. En tot cas, és una llista que no sorprèn ningú i tothom coneix. Segur que també la coneix perfectament l’altre formació que ha fet possible el nomenament de Querol, CiU.

Si és així, s’obren diverses qüestions a plantejar. Si CiU sap tot això i defensa una transició sobiranista, només hi ha dues opcions possibles. Potser algú es fa trampes al solitari, com diria el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs. O potser, per les necessitats i les dificultats polítiques actuals, CiU s’ha vist obligada a acceptar aquest acord, per la dinàmica dels suports parlamentaris. En aquest cas la federació nacionalista confia en poder neutralitzar la presència del candidat proposat pel PP, a partir del pes dels altres membres de la direcció nova de la CCMA. Si la segona opció és la correcta, seríem davant d’un nomenament inútil, doncs. De manera que, posats a estalviar membres del Consell de la CCMA podríem continuar les retallades per la vicepresidència mateixa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.