El 30 de juliol de 2009 es produïa l’últim atemptat mortal d’ETA, l’explosió d’un cotxe bomba a Calvià on van perdre la vida dos guàrdies civils. Aquestes morts es podrien considerar les darreres causades per la violència política als Països Catalans, però en realitat no ha estat així. Gairebé un any després, el 10 de juliol de 2010, era assassinat en un crim racista el veí de Cornellà d’origen equatorià Carlos Gustavo Burgos, en uns fets que van tenir força més ressò a la premsa equatoriana que a la catalana. Encara que els Mossos d’Esquadra van detenir quasi immediatament tres presumptes autors de l’atemptat, no ha transcendit més informació sobre el cas i no és possible saber –seguint els mitjans- si es troben empresonats o si ja s’ha celebrat el judici i amb quin resultat, ni tampoc si la família de la víctima ha estat indemnitzada o reconeguda d’alguna manera.

Aquest cap de setmana s’ha tornat a viure un altre episodi d’aquest menysteniment de la violència política de l’extrema dreta, en el que, probablement, és l’episodi més greu des de la mort de Burgos. Un grup de militants neonazis emmascarats van baixar d’una furgoneta i van atacar per sorpresa un grup de joves que esperaven per entrar en un concert de música antifeixista a Manresa. El resultat de l’agressió van ser diversos ferits, un dels quals –menor d’edat- es troba en esta molt greu i es va arribar a témer per la seva vida.

A pesar de la gravetat dels fets, tan per la consideració de les ferides rebudes com pel nivell d’organització i preparació de l’atac, els fets a penes han merescut atenció mediàtica. A banda dels mitjans comarcals –cal destacar la cobertura de Manresa.info- i de mitjans alternatius especialitzats en seguir la violència feixista -en especial la Directa– sols el 324.cat –també va sortir al canal televisiu-, Vilaweb, i Ara han fet menció dels fets. Per la seva La Vanguardia no ha reaccionat fins avui, quan ha publicat una notícia sobre la concentració de rebuig que ahir es va realitzar a Manresa –i a altres poblacions, encara que això no ho diu la notícia- i El Mundo va publicar un breu signat per EFE en que l’única referència a la motivació política de l’agressió és que els mossos “no descarten la seva possible vinculació amb el concert de música antifeixista”.

Encara que una part d’aquest silenciament pot deure’s a l’actitud dels Mossos d’Esquadra, que es van negar a donar cap informació sobre el cas i no van voler confirmar cap hipòtesi sobre els seus autors –una actitud que es pot entendre per garantir l’èxit de la investigació però que en tot cas no s’aplica sempre que hi ha casos similars- no deixa de ser sorprenent la diferent importància informativa que tenen certs actes violents, no depenent de la seva gravetat, sinó de la seva motivació.

Sense anar més lluny, un incident evidentment menor com la crema de la bandera espanyola de l’Ajuntament de Begues ha estat recollit per un mínim de 19 mitjans –fins on ha pogut trobar Mèdia.cat- front els 14 que s’han fet ressò de l’atemptat feixista de Manresa –i això encara incloent La Vanguardia-, alguns dels quals, com El Mundo, amb un clar predomini dels fets de Begues, que avui és a la portada de Catalunya de la seva edició digital. Un silenciament que ja va documentar l‘Anuari Mèdia.cat de l’any passat i que va molt lligat a la impunitat de la que gaudeixen aquests grups.