Més VilaWeb

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No me n’amago: VilaWeb és des de fa anys el meu diari de referència, a banda que hi he treballat i hi escric de tant en tant. M’agrada i m’hi sento còmode. Per començar, és dels pocs que m’informa del país sencer i no només de les quatre províncies que administra la Generalitat de dalt. A VilaWeb, el Govern central mai serà el de Madrid, perquè aquest no és el centre de res més enllà dels nostres maldecaps, però tampoc el de Barcelona. A més, el diari és innovador, té un estil rigorós, una llengua acurada i una visió crítica del món i dels fets que s’hi escauen. Són característiques que semblen obligatòries però que paradoxalment escassegen cada cop més en els mitjans de comunicació actuals.

Obrir VilaWeb cada dia és comparable a obrir una finestra per on entra una alenada d’aire fresc i de llibertat. Serveix per ventilar l’ambient resclosit de declaracions i contradeclaracions, estadístiques sempre en clau estatal, la contracció muscular prescindible d’un jugador del Barça i la crònica encara més prescindible de l’ambient a l’entrenament del Madrid, un incendi a Galícia, un accident de trànsit a Granada o un crim passional a Cuenca. Sincerament, prefereixo estar al cas d’una rissaga al port de Ciutadella, els problemes de la Bressola o les xiulades a Rita Barberà.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per sort, som colla. El passat mes de febrer, segons dades de l’OJD, VilaWeb va superar el mig milió de lectors únics. Són els millors resultats que ha tingut mai en disset anys d’història i que el situen clarament al capdavant dels diaris exclusivament digitals en català. El seguiment que va fer VilaWeb de l’anomenada primavera valenciana durant el mes de febrer segur que té a veure amb l’assoliment d’aquesta important xifra de lectors.

Des de fa mig any s’ha posat en marxa el projecte de +VilaWeb, que pretén implicar encara més amb el diari aquest creixent nombre de lectors i reforçar-ne el sentiment de comunitat. El que ja s’havia començat a fer amb els blocs i les adreces de correu electrònic es potencia ara molt més, oferint la possibilitat d’incidir en els temes que treballa la redacció, interactuar amb personatges públics o utilitzar els espais de la casa. Seguint l’exemple d’alguns casos punters al món en l’àmbit digital, VilaWeb mira així de dependre menys de la publicitat i les ajudes públiques, sempre propenses a minvar en època de vaques flaques, i més de la seva pròpia parròquia i clientela. El paquet bàsic implica una despesa per al lector de 0,16 cèntims al dia. Ben mirat, és un preu ben baix si ha de servir per mantenir una veu fidel a un model de periodisme i de país. Qualsevol polític diria que això no és una despesa, sinó una inversió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019