Merah, l’imam de Terrassa i una portada efectiva

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diria que en la construcció de la portada de La Vanguardia el 22 de març hi ha ben poc de casual. Es pot veure al final de l’article, però en faig un breu resum. “L’islamista de Tolosa preparava més crims” és el titular principal acompanyat de la foto que va ocupar les portades de mig món amb les imatges congelades de France 2 i un peu que diu “El rostre de l’assassí. La cadena France2 va emetre ahir aquest vídeo de fa un any i mig en què Merah apareix divertint-se”. A sota, també a la portada del mateix dia i el mateix diari, una foto i un titular: “L’imam de Terrassa aconsellava donar cops a les dones amb una vara de fusta, segons el fiscal”. La portada no deu dir mentides i tampoc no va sola, però si alguna cosa queda clara és el missatge d’un l’islam terrible, violent i amenaçant. L’endemà, és clar, Pilar Rahola titulava la seva columna al mateix diari com “Els amics del imam” i hi deia coses com “Nomes fa falta el triangle del mal: una ideologia fanàtica, un imam radical i un cervell destruït”.

Després d’aquest breu repàs, no cal dir que res a favor de les accions de Merah ni de les paraules de l’imam de Terrassa. Però tampoc res a favor d’un missatge que es repeteix i es repeteix, ja sigui en la construcció tant efectiva com efectista d’una portada o a través de les opinions reiterades de columnistes i tertulians, en molts dels mitjans aquí. Un missatge fàcil i llaminer que construeix la imatge monolítica d’un islam fanàtic i violent que ens ha de fer sentir por i, per tant, rebuig. Un missatge i una imatge que en poquíssimes ocasions es compensa amb discursos més rics i profunds que ens ajudin a entendre el que passa amb tota la diversitat i els matisos i a trencar imatges monolítiques construïdes des de la por i per la por.  La construcció de la islamofòbia agitada per alguns dels partits, també al nostre país, i del conjunt de la ultradreta que es va fent forta a Europa no creix sola. La forma i el contingut del que transmeten els mitjans ajuda a enfortir un discurs que precisament aïlla i sobretot engreixa uns fets reals fins a convertir-los en una imatge extrema violenta i amenaçadora i que n’obvia d’altres que podrien ajudar a construir un mosaic que sense buscar bons i dolents ens parli dels matisos, la riquesa i de la diversitat que avui tant costa veure. Jo si que vull saber-ne més.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019
Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.