El vídeo és d’una senzillesa impactant: una càmera fixa, el primer pla d’una noia en una mena de magatzem que comença a explicar amb molta claredat el que anomena “el major robatori de la història de Catalunya” i que aconsegueix, a pesar de la densitat de xifres i noms, que l’espectador es faci una idea força clara dels forats negres que té el sistema de concerts de la sanitat catalana –i que podrien afavorir l’aparició de corrupteles i irregularitats a gran escala- i en concret de la Corporació de Salut de Maresme i la Selva (CSMS). Això, en època de retallades que posen en perill l’essència mateixa del servei sanitari, treballadors i usuaris no estan per permetre que es quedi un euro sense justificar. Potser per això, el que podríem anomenar aquest “anti-reportatge” –pel que fa a la part gràfica, no al contingut- ja acumula més de 200.000 visites en les seves versions catalana i castellana i corre com la pólvora per les xarxes socials.

Una part del seu èxit es deu, sens dubte, a que les dades i informacions que s’hi exposen no són simples opinions més o menys ben expressades, sinó el resultat de gairebé dos anys d’investigació dels periodistes de Cafè amb Llet, una revista gratuïta de La Selva i l’Alt Maresme amb una audiència mitjana de 38.000 lectors –dades del Baròmetre-. Sota dels vídeos hi ha l’enllaç que permet accedir a tots els reportatges publicats sobre el tema, així com els desmentits de la direcció de la CSMS, les respostes –o en el seu cas els silencis- dels alcaldes de la zona, responsables polítics de la CSMS, i enllaços a documents, altres reportatges i webs que han investigat el funcionament de la sanitat catalana. Una investigació que posa en dubte la major eficiència del sistema de concerts privats front la gestió completament pública

A pesar de la solidesa del resultat i de les repercussions polítiques que ha tingut, amb preguntes parlamentàries dels grups d’ERC i ICV i una investigació oberta per l’Oficina Antifrau, molts pocs mitjans s’han interessat per la feina feta per Cafè amb Llet.

Segons explica Albano Dante, el responsable de la revista, només El País es va posar en contacte amb ells i hi han col·laborat en un reportatge. Arran de la polèmica política –i les preguntes parlamentàries d’ERC- alguns altres mitjans es van fer ressò del cas, com el Diari de Girona o Canal Català i programes concrets de TVE, RNE o Ràdio Estel van entrevistar Dante sobre les seves denúncies, però cap gran mitjà català ha decidit tirar del fil, ni tan sols per desmentir-ne la tesi. Tampoc ningú –la CSMS, els ajuntaments responsables de la Corporació, la Generalitat o la Sindicatura de Comptes- ha volgut respondre mai a la pregunta de quin és el sou del gerent de la CSMS. Un silenci que el mateix Dante denuncia quan explica que un primer contacte amb 30 Minuts per fer un reportatge sobre aquest tema va acabar amb no res.

La direcció de la CSMS per la seva banda ha enviat diferents comunicats desmentint algunes de les informacions publicades per Cafè amb Llet i ha amenaçat diverses vegades en querellar-se amb la revista, sense que això hagi passat encara. La mesura que sí ha pres, però, ha estat prohibir la distribució de la revista a algun dels centres sanitaris que gestiona després d’actualitzar -aquest mateix mes de març- de la normativa que regula la presència de revistes gratuïtes en aquests espais. Un fet que Dante no s’està de definir com “un atac a la llibertat de premsa”. Per la seva banda, Mèdia.cat no ha pogut recollir la versió de la CSMS.