Les nostres emissores

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Thank you for your support és l’agraïment que més es repeteix a la ràdio pública nord-americana dia rere dia. Aquests dies, tant si com no, en engegar el cotxe i escoltar-la, em venien al cap les emissores públiques de Catalunya. La que m’ajuda pel seu bon parlar en fer immersió en la llengua anglesa tan difícil d’escoltar al sud de la Florida, la NPR, estava fent la campanya de recollida de fons de primavera. Els seus reconeguts presentadors intervenien de molt bon humor demanant el suport del públic. Arguments de tot tipus s’amuntegaven i et feien sentir partícip, sí, a tu, tan estrangera i amb un nivell de comprensió més aviat baix, d’una experiència informativa única.  Rigorosa, de qualitat i plural. Molt, però que molt, oberta als oïdors.

I és clar, no podia deixar de pensar si un tipus de recollida així es fes a casa nostra com reaccionarien els oients. Si vols una ràdio pública que respongui a la pluralitat, hi has d’aportar el teu ajut econòmic, era la síntesi de les crides a demanar ajut. Directament, com es fa tot aquí on es mira que l’Estat com a tal intervingui el mínim possible en la vida quotidiana.

Ara que a la Generalitat tenen Massachusetts en el punt de mira, és evident que aquest tipus d’accions no són traslladables. Sí que ho són les exigències de plataformes com “TV3 i Catalunya Ràdio són teves” d’enfortir els nostres mitjans públics i afegir-los rigor, qualitat i obertura, que en el nostre model impliquen subvencions suficients per a uns pressupostos dignes, transparents i eficients. En el cas nord-americà et demanen que primer facis una donació econòmica i que després parlis al teu entorn “sobre el paper tan important de la ràdio pública a la teva comunitat”. Passarien aquest sedàs les nostres emissores?
Al final la campanya de la NPR s’assembla més a les campanyes de microfinançament per diferents projectes engegats a Catalunya que han tingut una reeixida acollida. Això de fer aportacions finalistes, coneixent l’objectiu últim i, per tant, escollint-lo, ens agrada. Si hi hagués una implicació general, seria millor que no pas la discrecional aportació pública a través de pressupostos elaborats per aquells que hem escollit i que massa sovint no tenen clar què vol dir públic i independent. Aquesta apropiació indeguda implica que tothom sap per qui treballa a cada moment.

És clar que als USA la NPR té un públic potencial de més de 310 milions; més de 900 estacions locals que s’hi enllacen i que també trien productes de rivals com American Public Media, però que li aporten el 37% del finançament, junt amb el 24% provinent de corporacions, filantrops i fundacions. I després els oients, els 64.000 d’aquests dies que hi han deixat quasi un milió de dòlars. Calculen que més de la meitat de nord-americans sintonitzen una de les 368 estacions de tv públiques o de les 934 ràdios. Ells són 170millionamericans.org. Nosaltres només som 10 milions i encara no tenim estat. Per això ens cal defensar-los i promoure’ls més per seguir potenciant els referents positius de la nostra cultura.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.