Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La mort d’Iñigo Cabacas a causa –segons tots els testimonis, encara que la investigació no està tancada- de l’impacte d’una bala de goma disparada per l’Ertzaintza ha estat menystinguda als mitjans? A primera vista es podria afirmar que sí. A pesar de ser la primera víctima mortal d’aquestes armes tan qüestionades en 17 anys arreu de l’Estat espanyol la notícia no ha arribat –excepte al País Basc- a cap portada i a alguns mitjans ha estat relegada a la secció d’esports.

Sempre és difícil valorar quina importància hauria de tenir una notícia i si se li ha donat suficient importància o s’ha tractat d’amagar. Però si aquesta coincideix amb un altre fet de molta menys transcendència al que se li dóna molta més rellevància, l’evidència resulta clara. Aquest és el cas de l’accident amb una arma de foc que, també ahir, va ferir de forma lleu al peu Felipe Froilán Marichalar, nét del Rei espanyol, de 13 anys d’edat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Si bé hi ha hagut una tendència general a destacar la lesió de Marichalar Borbón per sobre de la mort de Cabacas, és a La Vanguardia on aquesta diferència qualitativa és més elevada, almenys pel que fa als rotatius. Aquest ha estat l’únic diari imprès a Barcelona que ha destacat l’accident en portada, i de tot el país a excepció d’una breu referència a Las Provincias. A pesar de la manca d’informació –sols un breu comunicat oficial que el diari reprodueix íntegrament- i la poca gravetat dels fets, la capçalera del Grupo Godó publica una peça signada que inclou diferents detalls de la vida familiar del menor i que a primera hora del matí ja tenia el seu seguiment a l’edició digital. Una cobertura desmesurada si és té en compte que ni tan sols aporta informació de context, com per exemple que està prohibit que els menors de 14 anys emprin armes de foc.

La mort d’Iñigo Cabacas, en canvi, és relegada a una nota de l’agència EFE en la que ni tan sols se cita la víctima pel seu nom. El text centra els cinc primers paràgrafs a explicar la manca de  versió oficial i en els dos finals es menciona la versió de la família i els amics. Les mostres socials de repulsa i homenatge es limiten al peu de foto. Tampoc hi ha cap seguiment, a pesar de la important polèmica política desencadenada al País Basc, on el conseller d’Interior haurà de comparèixer al Parlament.

Aquesta mort arriba, a més, en plena polèmica per l’ús d’aquesta arma per part dels cossos antiavalots, després que dues persones perdessin l’ull durant els incidents que es van produir a Barcelona durant la vaga general. A pesar de l’àmplia cobertura que La Vanguardia ha realitzat d’aquells avalots i les seves conseqüències durant aquestes dues setmanes, no ha mencionat ni una sola vegada aquestes ferides tan greus, a les que ha dedicat menys atenció que una pintada amb rotulador a una seu del PP a Getafe.