Si una forma d’avaluar la qualitat de la premsa d’un país són les informacions sobre aquest publicades a mitjans internacionals sense ressò intern, darrerament podríem trobar alguns exemples que generen preocupació sobre el nostre sistema mediàtic.

L’escàndol més actual ha estat publicat pel diari mexicà Que Qui, que acusa el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz de desviar recursos del partit i el municipi per tal de compensar la seva amant. L’ampli reportatge fins i tot inclou una conversa entre el polític i la dona gravada per ella, suposadament amb la intenció de fer xantatge. A pesar de les proves i de la rellevància de l’acusat, sols el setmanari Directa i el digital Catalunya Press s’han fet ressò de la informació, mentre que cap altre mitjà ha volgut fer-ne cap menció.

Un cas similar va passar amb l’actual president del Barça, Sandro Rosell, implicat en un cas de corrupció al Brasil. Amb unes investigacions molt avançades i la dimissió el març del president de la Federació Brasilera de Futbol –presumpte soci de Rosell en el cas- les referències a la premsa catalana són molt escasses i sols alguns digitals com Vilaweb i algun esportiu han fet un seguiment continuat de la història. Durant les darreres eleccions per presidir el FCB el juny del 2010 alguns candidats van mencionar aquestes acusacions, però tot va quedar emmarcat dins la pugna electoral sense que cap mitjà s’animés a estirar del fil. Aquest silenci mediàtic sols es va esquerdar lleugerament el setembre del 2011, quan alguns mitjans es van fer ressò d’un reportatge publicat per The Economist. Les contínues investigacions de la premsa brasilera van arribar abans als EUA que a Catalunya. I entre les pocs articles tractant el cas n’hi ha un d’El Mundo del març passat titulat “Organismes del govern de Brasília exculpen Rosell”. Una interpretació molt diferent a la que feia el Le Monde francès just l’endemà.

Com ja va publicar Mèdia.cat, també el descobriment de 2000 milions d’Emilio Botín, president del Banco de Santander, a Suïssa va tenir molt més ressò a la premsa estatunidenca que a l’espanyola o catalana.

En una línia diferent podríem mencionar el desinterès de les televisions de l’Estat espanyol en el documental de Discovery Channel –disponible fins i tot en un doblatge en castellà i penjat a la xarxa des d’almenys el 2009- sobre la mort mai aclarida d’Alfons de Borbó, germà de l’actual monarca espanyol Joan Carles I, per un tret d’arma de foc. Un tema que sempre ha estat tabú als mitjans estatals i que ni tan sols s’ha relacionat amb el recent accident de Froilán Marichalar. El que si ha servit el cas, però, és per que alguns digitals com Vilaweb destaquessin aquest silenci.